Sola i borratxa

El Ministerio de Igualdad espanyol ha publicat un lema de cara al 8 de març, Dia de les Dones. Diu així: “Sola y borracha quiero llegar a casa”, i fa referència al fet que, en qualsevol circumstància, una dona hauria de sentir-se segura de nit i pel carrer. Això és indiscutible.

Però com a dona i com a experta en la qüestió voldria fer unes consideracions. Primer de tot, no puc aconsellar-vos, dones, que us emborratxeu. Beure és divertit, és cultura, però emborratxar-se no. Us asseguro que vomitar no és gens divertit, la ressaca no és divertida, que el llit et doni voltes no és divertit, no recordar res no és divertit i, no cal dir-ho, el coma etílic no és divertit. Però hi ha vegades, ai las, que t’emborratxes sense voler. I en aquest cas, amigues, tampoc us puc aconsellar que torneu soles a casa. Sobretot, perquè si vas borratxa no recordes on vius. I si recordes on vius, no se t’acut la manera d’anar-hi. I si se t’acut la manera d’anar-hi no encertes el forat del pany. Si vas borratxa, demana a algú que t’acompanyi, de veritat. I no només pel fet que pretén denunciar el lema (que et podrien violar) sinó per tota mena de perills que et poden assetjar, derivats de no saber què et fas. Ser atracada, caure al Llobregat o acabar atropellada a l’AP-7. És un consell que també donaria als homes, per cert. Si us emborratxeu, no torneu sols a casa. Us poden passar les mateixes coses que a les dones. Aprofitant l’avinentesa, repeteixo que, com a experta, també us aconsellaria que desestimeu altres tòxics. Sé que potser això que us dic us sona a lliçó, però penseu només una cosa. Oi que li faríeu cas a Lou Reed si us digués que “soles i drogades” no torneu a casa perquè us semblaria que sap de què parla?