Sou el vint per cent
EscriptoraLa campanya es diu Som el 80%, l’endega Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora dels premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, amb el president a la presó acusat de rebel·lió. En un altre país europeu aquest home de la cultura, del tot pacífic, seria lliure, com s’ha demostrat.
La semblança entre la Santa Inquisició (un dels grans invents peninsulars) i el Tribunal Suprem és que els delictes dels quals s’acusa els reus són excentricitats inventades per fanàtics. El pecat és “ser”. Abans t’acusaven de bruixeria, ara de rebel·lió. Hi ha una diferència a favor de la Santa Inquisició, s’ha de dir. La bruixa, almenys, era obligada a “confessar” els tractes amb el dimoni sota tortura. L’independentista no cal que confessi l’alçament armat i violent, perquè hi ha tota una colla de joglars que canten, aquí i allà, que els empresonats van destrossar dos carruatges.
Per això la campanya d’Òmnium, a la qual m’he adherit. Som el vuitanta per cent. El vuitanta per cent sabem que els jutges del Tribunal Suprem acusen –i molt probablement condemnaran– els presos polítics per bruixeria. En realitat el que estem dient és: “Sou el vint per cent”. Som tots, excepte vosaltres. La minoria rabiosa, enfellonida i altiva. La gent ufana i superba, barbeta cap amunt, mai rient francament sense cinisme, sempre amb aquells morrets que l’avi deia que eren de “cul de gallina”. La minoria perillosa, que busca brega, que arrenca murmuris un cop ha passat. La que fa exclamar “Aparteu les criatures!”
Justificar, com fa aquest vint per cent, que els presos estiguin tancats, acusats d’aquests delictes falsos, no és res més que justificar la tortura, no és res més que considerar que, si cal, per la unitat d’Espanya, val la pena cometre aquest crim d’estat. Però ser antipàtic i ser antiempàtic fa que a la llarga tothom et consideri tòxic i s’acabi apartant de tu. I l’amo que t’atiava, com un gos, al final acabarà donant-te un cop, una estrebada a la corretja perquè callis, quan facis tanta por que ja no siguis útil.
