'Spanish Inquisition'

EscriptoraAquell dia, a la conselleria d’Economia, quan cridàvem “votarem”, en el fons encara confiàvem en la justícia espanyola. O més ben dit: no en desconfiàvem. Tampoc no en desconfiava Europa.

Però aquell dia tot va canviar, perquè es van inventar la història. És com si des de la claveguera haguessin decidit que ja n'hi havia prou i que aquell dia “provocarien” la sedició. Van repassar el Codi Penal a veure què era més fàcil. No sabem si la Guàrdia Civil va anar per lliure deixant el cotxe obert amb les armes a dins, si complia ordres o si era incompetent. Encara no ens ho han explicat. Des de fora, l’especulació sembla clara: deixem un cotxe obert amb armes i algú les agafarà. Quan les agafi, en faci el que en faci, ja podrem parlar de l'“alçament tumultuari”.

Però els Jordis se’n van adonar (se’n van adonar, perquè ens ho van dir) i van demanar a voluntaris que protegissin el cotxe, que semblava una trampa. Potser per això, perquè ningú les agafava, van decidir anar a escorcollar sense ordre la seu de la CUP (on hi havia la gent més jove i susceptible de tumult). Però ni així.

Llavors, els Jordis van dissoldre la mani, es va formar el cordó que tots hem vist a la pel·lícula, perquè en poguessin sortir els que escorcollaven. No hi ha imatges de violència, el pacifisme amara els discursos dels dos Jordis. Però el guió ja estava escrit i no es podien fer enrere per culpa de la tossuda veritat.

L’endemà ja van començar a parlar de “tumultuarios”. Recordo que en vam fer broma. Parlàvem de l’anunci del desodorant on la dona passejava per la casba i “de pronto me vi envuelta en un tumulto”. Ens sonava estranya la paraula i estava molt ben triada. Ens hi havíem d’acostumar. I van començar a dir que els Jordis “havien pujat als cotxes de la Guàrdia Civil”. Tothom s’havia tornat boig o ho feia veure. Els mètodes són els de la Santa Inquisició. “He decidit que ets una bruixa, perquè prens herbes. Posa la mà al foc i si no et cremes, ets innocent”.