Tercer grau

“Si demostren un bon comportament, si demostren que tenen una xarxa familiar, si no hi tornaran...”, deia un expert, aquest dijous, per explicar quan es concedeix el tercer grau a un presoner. “Cal observar l’evolució de l’intern, la conducta, el risc de reincidència...”, deia una experta, aquest dijous, per explicar el mateix. El tercer grau –ara ja no deu haver-hi ningú que ho ignori– significa que els que estan complint pena de presó poden anar a dormir a casa el cap de setmana.

I són aquestes frases les que ens recorden que no estem parlant de presos comuns, sinó de presos polítics. Bon comportament? Quin mal comportament podrien tenir, mare meva? Xarxa familiar? Bona conducta? No hi tornaran a què? A què exactament? A què no hi tornarà Jordi Cuixart? A desconvocar la mani a dalt del cotxe de policia? A què no hi tornarà Carme Forcadell? A convocar la mesa del Parlament? Potser a presidir l’ANC? A haver d'escoltar que la secretària judicial digui –erròniament– que la va sentir parlar allà on no era? A què no hi tornarà Dolors Bassa? A ser confosa per la consellera d’Ensenyament, que és la que hauria obert els col·legis? A què no hi tornaran, tots ells? A votar? A votar il·legalment? A amagar urnes? A demanar el vot?

Un judici pot ser just tècnicament per molt que els testimonis –alguns em consta que necessitaran de per vida els serveis del doctor Estivill– mentissin. Però què passa si la causa per la qual et jutgen és estrafolària? Si et jutgen per bruixa, què importa que els testimonis diguin que, efectivament, t’han vist ballar despullada amb el dimoni? Aquesta és la qüestió: per què et jutgen? Per quina causa? Si et jutgen per bruixa, els advocats han d’esforçar-se a demostrar que no has ballat despullada amb el dimoni. Haver de demostrar això ja et fa perdre. Com haver de demostrar que els líders independentistes no eren violents.