Top 'mantra'

EscriptoraEm sembla que, quan parlem del problema del 'top manta', hem de fer dues distincions: per una banda, el problema dels manters; la seva situació personal. I, per l’altra, el problema de la venda il·legal; el que suposa. Podem ser empàtics o propers i podem voler solucionar la situació personal dels venedors. I podem, també, voler acabar amb la venda il·legal. Per alguna raó, en aquest cas, però no en d’altres, si algú critica la venda il·legal automàticament se’l titlla d’inhumà, perquè se li suposa una animadversió contra els que l’exerceixen, que a la ciutat de Barcelona són africans, homes. (A les platges, sí, hi ha algunes dones que fan trenetes.)

El 'top manta' és la pitjor broma del capitalisme. Es tracta de vendre objectes de luxe falsificats (bolsos, samarretes, ulleres...) perquè el comprador pugui aparentar la mentida: tinc el poder adquisitiu per dur roba i complements de marca. No és exactament el mateix que vendre mojitos a la platja, que fer trenetes o massatges. No és exactament el mateix que la venda de llimones i alls per part de dones gitanes amb les quals, en canvi, no es té cap mena de mirament. Suposa una competència deslleial (a part de competència cap a l’objecte de la falsificació) cap a un altre col·lectiu, que també les passa molt magres: el dels venedors ambulants. Qui conegui el pa que s’hi dona deu saber que hi ha mares solteres o àvies que es lleven molt d’hora per mantenir una família a base de vendre calces i que paguen una llicència patint molt. De la ciutat de Barcelona, un dia, se'n van fer fora els trilers. També pertanyien a un col·lectiu marginat, i, en certa manera, el que feien era més honest: enganyaven panolis a base del propi talent. Si els manters, de cop, es dediquessin al trilerisme, els deixaríem fer o els pararíem els peus?

Però som responsables de la sort d’aquests manters. Si no en volem ser, val més que no tornem a dir "Volem acollir", perquè serà un gest encara més fals que els bolsos que venen.