Tot bé per casa?

Amb la mascareta i la por que m’ofeguen llegeixo una notícia: "La Fiscalia espanyola ha presentat tres escrits per oposar-se a la concessió de permisos de sortida de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i a l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari per a Raül Romeva". Me l’aparto un moment de la boca, la mascareta, per respirar, i continuo: la Fiscalia considera que les sortides són "prematures, injustificades i improcedents", perquè cap d’ells "no ha assumit els delictes ni s’ha penedit dels fets del 2017". Sobre Romeva afegeix això: "El fet que tingui estudis i experiència laboral encara fa més necessari un tractament per fer-li entendre que la independència de Catalunya s’ha de defensar dins del marc legal que estableix la Constitució espanyola". Em torno a tapar la boca i el nas.

Em sembla que ja està bé, que fins aquí hem arribat, que ja n’hi ha prou. Què vol dir? Que són uns tarats? Què ovaris o què collons vol dir que no han assumit els delictes i que no se n’han penedit? Quins delictes? Què passa, que ser independentista és com ser roig a la postguerra? El psiquiatre Vallejo-Nájera considerava que els republicans tenien un "gen rojo", i per això prenien els fills a les vídues republicanes. Com podem estar tan quiets davant d’això? Que són gossos per ensinistrar, aquests presoners, i cal educar-los, si cal a cops? Què som tots els votants independentistes? Malalts? Per què? ¿Perquè no creiem en la unitat d’Espanya, en els Reis Catòlics i en l’AVE a la Meca? Però què s’han pensat? Què ha de fer en Cuixart? ¿Dir que li sap greu reclamar la independència de Catalunya? Entenc que els indepes estiguin cansats, retuts, liquats, emmascarats, però i els unionistes? ¿No han de dir res davant d’aquesta vergonya? I els equidistants? Tot bé per casa? ¿Ja ha vingut el rei a saludar a la nostra platja?