La traducció de l’euroordre
La justícia belga ja ha rebut la nova euroordre del jutge Llarena (em sembla que és la tercera, aquesta) però en castellà. Els jutges belgues, doncs, li demanen que tradueixi la paperassa “a una de les tres llengües oficials de Bèlgica (francès, flamenc i alemany) o a l’anglès”, perquè volen llegir (i ben llegir) “la naturalesa i la qualificació legal del delicte, la descripció de les circumstàncies en què es va cometre, incloent-hi el moment, el lloc i el grau de participació de la persona buscada”. Ostres. Quantes coses que demanen. Que primmirats. Jo hi enviaria en Rivera, que és el que millor sap dir “golpistas”, o l’Enric Millo, a explicar allò del Fairy. Perquè esclar, si la prova de càrrec de la sedició és –com al judici a Espanya– un tuit dels Jordis convocant a una mani pacífica (i pel que sembla, “exòtica”) i la secretària judicial (ara condecorada per la Guàrdia Civil) dient que va sentir la veu de Carme Forcadell allà a la conselleria d’Economia (tot i que no hi era), ho té més cru que un carpaccio.
Però anem a la traducció requerida. El jutge Llarena no ha de sentir-se menystingut de cap manera pel fet que li demanin de traduir l’euroordre. No tot està perdut. Han dit que la volen en anglès, francès, alemany o flamenc. Cap problema. Descartem l’anglès. Descartem el francès. Descartem l’alemany. Anem al flamenc. Tots el portem al cor, el flamenc. Li he demanat assessorament a la meva sogra andalusa i ja li hem fet la feina al jutge, perquè no hagi de gastar. Vejam. Hem arribat a la conclusió que l’euroordre en flamenc seria una cosa així: “¡Arsa! ¡Ea! Muchachos, esa gracia y ese salero... Envien al Puigdemont por sedición! ¡Ole y ole y ole! Sedición. Ea... Tráiganlo ya. Tra-tra”.
