Vacances

Seran unes vacances molt estranyes, perquè els estudiants fa gairebé mig any que no senten olor de goma d’esborrar i de mandonguilles de menjador. Perquè els adults que havien estalviat tot l’any per pagar-se un viatge es quedaran a casa. Perquè ningú podrà anar a una discoteca a ballar i lligar. Perquè molts rodatges i obres de teatre no es podran començar, s’hauran de posposar, i això farà que molts actors, però també els dels entrepans, els tècnics, els de la neteja, els del camió o els lingüistes no tinguin feina. I si els actors, els dels entrepans, els tècnics, els de la neteja, els del camió i els lingüistes no tenen feina, no poden anar a fer unes tapes en una terrassa mantenint la distància de seguretat, perquè no tenen diners. I llavors són l’amo de la terrassa, els cambrers, els cuiners, el que porta la carn, el del peix i els de la neteja de la terrassa els que no poden anar a veure les pel·lícules i les obres de teatre dels actors. Tampoc tindran ganes, quan tot es normalitzi, d’anar a una discoteca a ballar i lligar, perquè això es fa a l’estiu i amb alegria, no pas a l’hivern i amb tristesa.

Seran unes vacances estranyes perquè els presos polítics no tenen els drets dels altres presos, i es quedaran a la presó. Seran unes vacances estranyes perquè la monarquia continuarà passejant-se per les platges (ara sense mojiteros o massatgistes o venedors de gelats) mentre els escridassen. Seran unes vacances estranyes perquè tot el bricolatge possible ja està fet, els menjars casolans també, i, malgrat tot, aquesta xafogor, aquestes mosques, aquests plors nerviosos de nens escolant-se pel celobert, potser aquestes escomeses sexuals amb les sofrages xopes ens faran pensar que sí, que són vacances, malgrat tot. Bones vacances.