'Volare, uo, o...'
L’ARA ens informava del casament de Manuel Valls i ens ensenyava el genial matrimoni en una foto (podem dir-ne “informal” o podem dir-ne “sense retocs d’aquests del 'Lecturas'”) a Binisafua. M’agrada pensar que ell, després d’anys al país del fetge d’ànec, ho pronuncia “Binisafuà”. L’esposa es diu Susana Gallardo, és “hereva dels laboratoris Almirall” i exdona d’un empresari que feia els vestits de núvia de la marca Pronovias, però tan 'hippy' no és i no es va casar amb un vestit de l'empresa que va fundar l’ex (com hauries fet tu, que a l’ex li demanes de tot). L'hi van presentar fa un any, es veu.
De tota manera, algú que era a la festa va penjar un vídeo a la xarxa on se’ls veu executant un ball. Es veu que els convidats i ells havien d’anar vestits d’estil eivissenc (tot i que eren a unes quantes milles nàutiques d’Eivissa). I vet aquí que vam poder observar el matrimoni al ritme de 'Volare', dels Gipsy Kings, que són els únics gitanos que l’ex primer ministre no va expulsar de França. El ball, per entendre’ns, no va ser més honorable que el del meu casament a Las Vegas, on concursava el xampany. Manuel Valls duia pantalons blancs, camisa blanca sense samarreta a sota (transparentava), un barret, també blanc, que Tomeu Penya hauria trobat atrevit, i unes sabates que ara comentarem. ¿El teu espòs s’hauria volgut casar de blanc? Respecte per en Manuel.
Les sabates –marrons– del nuvi estaven trencades. I no se les va canviar, ni va enviar cap criat a comprar-ne unes, ni es va posar unes xancletes. Va fer una volta a la pista de ball amb la tira de la sabata o potser la sola penjant. I això me’l fa molt tendre. Sobretot perquè la Preysler, que també hi era, va estar-ho veient. Espero que no el renyessin.
