'Saber y empatar'

Acaba de sortir un llibre amb un títol que sembla pensat per a nosaltres. Perquè la filosofia del que explica és molt perica: els pitjors jugadors de la història, els que només han estat internacionals un cop, els cognoms repetits (nosaltres l'any passat podíem fer una alineació gairebé completa amb López i Sánchez) i centenars de dades i retrats curiosos del món del futbol. Com diu el gran Carlos Marañón al pròleg, l'empat és una forma de supervivència (quants cops dec haver dit "signo l'empat" quan el marcador ens era favorable i hem acabat perdent). Però tampoc vull presumir: si el llibre estigués dedicat a l'Espanyol s'hauria titulat Saber y perder. Perquè en la història de la Lliga (de Primera), en empats només som els tercers classificats, mentre que en derrotes som els primer amb diferència.

Però jo aquí he vingut a parlar i a recomanar el llibre de Miguel Gutiérrez i Antonio Pacheco. Un llibre que reivindica el futbol d'abans, un llibre fet per dos savis enamorats del futbol. Una mica estranys, d'acord, però savis. Pacheco, per exemple, és capaç de dir-te l'any de naixement de tots els futbolistes de la seva infància i joventut. Tu li dius "Ortiz Aquino", i ell: "1949". Fa por. Com diu Marañón al pròleg, és el llibre sobre el futbol pop. On hi ha tot el que ens recorda el futbol com a expressió de cultura popular: els dos cognoms dels àrbitres, el marcador simultani, els positius i els negatius, les frases lapidàries i tòpiques.

Un llibre fet amb amor i amb humor. Amb herois com Carlos Meléndez, porter de l'Espanyol durant una època complicada, que dona títol a un primer capítol ("Los Meléndez") que designa un tipus de jugador molt especialitzat: els porters suplents. En el cas de Meléndez –conegut amb el sobrenom de Macario per la seva semblança amb un ninot de José Luis Moreno– la dada és impressionant: després de sis partits seguits de titular amb l'Athletic de Bilbao, va jugar-ne cinc en deu anys entre l'Atlètic i l'Espanyol. En un d'ells, en una dramàtica promoció contra el Màlaga, va aturar el penal que ens va tornar a Primera. Recordo molt bé aquella època, la poca confiança que ens donava, la seva indignació quan després de jugar un partit de la UEFA de Clemente tothom destacava la sorpresa per un parell d'aturades ("Escolti, que jo em dedico a això!")

Saber y empatar. Un llibre per a malalts de futbol. Que provoca molts somriures i alguna llagrimeta, i que et permet descobrir que hi ha qui sap més coses absurdament meravelloses que tu.