L’encaix de Coutinho depèn dels ‘paracaigudistes’
La integració del brasiler té més a veure amb l’equilibri defensiu que amb la seva mobilitat en atac
BarcelonaEl manual del bon entrenador sempre reclama que mentre tots els ulls segueixen el que passa al voltant de la pilota la seva atenció se centri en el racó menys controlat, lluny del focus de l’esfèrica. Que no miri pilota, que miri més enllà. El tècnic ha de revisar com està posicionat el seu equip i buscar la pròxima zona de pas més probable de l’adversari, ha de detectar quin és l’espai sospitosament desocupat, i qui és el jugador que no està vigilat i pretén beneficiar-se d’aquesta desatenció defensiva. De fet, aquesta és una obsessió que Ernesto Valverde ha anat alimentant des de la seva etapa a l’Espanyol, quan amb Tintín Márquez van centrar la seva anàlisi dels rivals en el comportament dels davanters que no baixen i que esperen el seu torn per contraatacar. Tintín els va batejar com a paraicaigudistes. Valverde parla més aviat dels despenjats.
Matisos lingüístics a banda, aquesta “fixació que té Valverde amb els atacants que queden aparentment desconnectats del joc”, com recorden des del seu grup d’analistes a Bilbao, explica moltes coses sobre la mirada futbolística del tècnic del Barça. És des d’aquest model tan personal des d’on es poden entendre les alineacions que escull Valverde per a cada partit. I també és des d’aquesta lògica tàctica des d’on, en aquest moment actual, es pot analitzar com s’està gestionant l’encaix de Coutinho a l’equip. Mentre tothom mira el que pot fer amb pilota, Valverde revisa què passa quan l’equip la perd amb el brasiler damunt la gespa. La seva gran preocupació no és com pot conviure el talent de Coutinho amb Messi i Iniesta sense que se solapin zones d’actuació, sinó com es reequilibra l’equip per sobreviure sense pilota. On és el paraicaigudista adversari, què vol fer i amb qui se’l vol defensar.
En aquesta equació Busquets -com a garant de l’equilibri col·lectiu-és essencial i és el punt de partida per construir tota la resta. Valverde ha mirat de protegir el de Badia, ubicant des del primer dia Rakitic o Paulinho sempre ben a prop seu en tasques defensives. El trànsit del 4-3-3 amb què el Barça ataca -posem aquí tants asteriscos com correspongui a l’estructura numèrica- al 4-4-2 amb què l’equip defensa s’ha fet sempre amb un dels dos futbolistes a l’eix central, al costat del 5 blaugrana. Tant en els dies d’atacar en rombe com en les alineacions amb un quart migcampista més obert estil André Gomes, Aleix Vidal o Sergi Roberto, l’estructura mai ha alterat qui tancava per davant dels centrals juntament amb Busquets: sempre eren o Rakitic o Paulinho. Puntualment André ha recollit el testimoni, però en contextos ja domats prèviament.
La situació d’ara, amb Coutinho mirant d’entrar en l’onze d’inici, obliga Valverde a revisar alguns detalls d’un manual que, des del primer dia, ha volgut allunyar del que passava la temporada anterior amb Luis Enrique i Neymar, com si hagués considerat que ajustar aquest petit detall era clau per solidificar el Barça de Messi. Amb el tècnic asturià, l’equip retornava al 4-4-2 amb el brasiler tancant la banda esquerra per davant de Jordi Alba i empenyent Iniesta al costat de Busquets. Rakitic era el protector de la zona dreta, però des d’allà, i amb el desgast d’haver d’atacar en funció de Messi, no arribava a compensar-ho tot. Ara els mecanismes són uns altres i s’està veient la versió més participativa de Rakitic. La seva aportació defensiva contra el València dijous passat a la Copa, per exemple, va ser espectacular, i entre ell i Busquets (més Jordi Alba) van assumir més del 70% de les recuperacions de l’equip en camp contrari al primer temps. Amb aquestes sensacions, és comprensible que Valverde no es plantegi canviar coses.
Llavors, on pot jugar Coutinho? L’encaix fàcil, a efectes d’equilibri defensiu, el situa a la dreta, fent el rol que altres dies han fet Dembélé, Aleix Vidal, André Gomes o Alcácer. Quan es perdi la pilota, ell només ha de recular i la resta de l’estructura es desplaça una posició. Busquets segueix ben acompanyat i ningú ha d’alterar el seu rol habitual. Els minuts de Coutinho en aquesta posició contra l’Alabès, però, no van deixar bones sensacions. Se’l veia incòmode, perfilat cap endins i amb poc marge per avançar i desbordar. De les 54 passades que va intentar, només onze van ser cap endavant. Va intentar 6 regats i només va sortir-se’n en un. Això no és treure’n suc. “També a Coutinho li cal adaptació”, no deixa de repetir Valverde.
En el seu debut contra l’Espanyol el brasiler va substituir Iniesta per fer d’extrem esquerre, i és on potser ha deixat millors sensacions. Va explorar els desmarcatges a l’espai, va rebre en situacions de dríbling i va buscar xuts al pic de l’àrea, com li agrada fer. També diumenge al derbi, alineat juntament amb Iniesta, va lluir aquesta faceta amb un remat al pal. L’inconvenient d’aquesta fórmula segueix sent el reequilibri defensiu, fins al punt que a Cornellà-El Prat eren Paulinho i Alcácer els que reorganitzaven l’equip en el 4-4-2 habitual perquè Busquets estigués protegit i Iniesta no hagués de defensar per dins. Coutinho feia de Messi amb Suárez. Quan va sortir l’argentí, però, l’ex del Liverpool va haver de passar a la dreta perquè l’estructura no s’esquerdés quan l’Espanyol recuperava la pilota. La pluja va convertir els minuts amb tots damunt la gespa en una prova de zero garanties, i segueix traslladant la pregunta d’on és millor que jugui Coutinho.
Els que han conviscut amb Valverde el defineixen com un tècnic molt hàbil per detectar en quines zones està més còmode un jugador i on pot lluir més. No està exposant Aleix Vidal a jugar de lateral, per exemple, i està fent lluir Alcácer en les zones de davanter on ell es manifesta amb més naturalitat. Ara amb Coutinho se li obre un altre escenari. Un escenari que reclama temps i cintura, potser els grans guanys del Barça de Valverde.
Les proves de Valverde
Una peça d’atac extra que arrenca des de la dreta
La fórmula que menys altera l’alineació de luxe de Valverde fa jugar Coutinho a la banda dreta. Es va provar d’inici contra l’Alabès i en els minuts finals del València, recollint la feina que abans havia fet Aleix Vidal. És un rol similar al que té amb el Brasil i permet que quan es passa a defensar en 4-4-2 Busquets mantingui la presència centrada de Rakitic o Paulinho. De moment, però, per la dreta s’ha vist una versió discreta i frenada de Coutinho en atac.
Trobar un lloc d’atac que no desdibuixi l’esquema defensiu
Si Valverde volgués ajuntar la inèrcia natural de Coutinho de moure’s per l’esquerra amb Messi i Iniesta, hauria de revisar la transformació defensiva per no perdre l’equilibri. El tècnic està evitant que Busquets quedi acompanyat pel manxec al carril central, però amb Coutinho es fa difícil si un dels dos no readapta el seu rol. L’atac en rombe podria funcionar, si acaba amb el brasiler defensant la zona dreta. Depèn de com, però, demana massa recorregut.
Reinterpretant el rol d’Iniesta pel sector esquerre
L’estrena oficial de Coutinho va ser com a mitjapunta per l’esquerra, en substitució d’Iniesta. Se’l va veure fresc en atac, desmarcant-se, buscant dríblings cap a dins i xuts des del pic de l’àrea. Defensivament, l’engranatge no es veu afectat per la feblesa sense pilota del brasiler, que és el responsable de tancar la línia de quatre migcampistes per davant d’Alba, com fa Iniesta. A la dreta, Valverde ho està compensant amb un jugador de més recorregut.