CORREPINSIBOTICLASTES

L’enèsima teoria de la conspiració

i Fernando Trias De Bes
10/01/2021
2 min

Ahir, un amic em va enviar un whatsapp amb l’enllaç a un article sobre la teoria de la tecnocràcia. Explica que fa dècades que s’està organitzant un control de la societat i de les nostres pautes de vida, preferències i, fins i tot, productes i serveis que consumim, a través de l’explotació de dades per controlar i saber què fem a cada moment. L’objectiu de tot això és que una petita elit global que té el coneixement per programar els sistemes informàtics controli tots els recursos. És la principal forma de totalitarisme i destrucció absoluta de la llibertat i la privacitat. Tot això ho explica Patrick Wood, un economista, analista financer i constitucionalista que ha dedicat tota la seva vida a investigar i a comprendre la tecnocràcia. Té alguns llibres escrits sobre aquesta qüestió. No em vull estendre amb la seva teoria, però jo la ubico en una més de les enèsimes teories de la conspiració que van apareixent al llarg del temps: Club Bilderberg, nou ordre mundial, Eurabia i un llarg etcètera de teories han anat apareixent i capturant l’atenció de la població.

Sincerament, dono molt poca o nul·la credibilitat a totes aquestes teories. Totes tenen part de cert i de real perquè es basen en fenòmens que efectivament hi són: el control dels recursos és un fet; la intel·ligència artificial i la mineria de dades per estudiar i predir el consum existeix, i hi ha empreses que es dediquen només a això. Però difereixo que hi hagi una o diverses persones darrere que tracten de controlar les nostres vides. Lamentablement, la realitat no és tan simple. Hi ha persones poderoses, esclar; hi ha lluita pel poder, per descomptat. Però no hi ha una mà misteriosa que, des de l’ombra, mou o programa les nostres vides com si fóssim titelles.

Les teories de la conspiració capturen l’atenció i guanyen la credibilitat del públic perquè tot sistema social crea la mateixa sensació personal: d’estar atrapats en les mans d’amos ocults del món. Però en realitat estem atrapats en un sistema que és el que és i que a través de la història va evolucionar i seguirà evolucionant.

El control de la població és la constant de l’home d’ençà que vam decidir assentar-nos en ciutats i deixar de ser nòmades. Però és el resultat d’una forma social de vida, no del desig d’un o diversos malvats.

stats