El CIS aboca a una campanya molt oberta (caldrà arriscar): cinc claus per interpretar l'enquesta

Delegat a MadridCom ja va sent tradicional, el Centre d'Investigacions Sociològiques, l'ens demoscòpic del govern espanyol, ha fet pública la seva enquesta preelectoral catalana unes hores abans que comenci la campanya i, aquest cop, en vigílies de la Diada. Un cop cuinades pel CIS, les dades de l'enquesta ofereixen uns resultats ajustats i la cobejada majoria absoluta del bloc sobiranista estaria assegurada en escons, tot i que per la mínima, amb els 68 o 69 que atorga a la suma de Junts pel Sí i la CUP. Amb un 44% del vot total quedarien lluny d'obtenir el suport de la majoria absoluta dels electors catalans. En qualsevol cas, hi ha partit, i uns i altres hauran d'arriscar per millorar les seves expectatives, que per ara només semblen satisfer del tot la CUP i Ciutadans, que seria segona força.

1. Un escenari obert. Aquesta és la campanya electoral més singular de les que s'han fet al Parlament. Si obtenen la majoria absoluta –en escons i, sobretot, en vots– en uns comicis que ja són 'de facto' plebiscitaris, els sobiranistes volen convertir en irreversible el camí cap a l'estat propi i fer-lo ràpid. Una pretensió que ha permès que quallés la coalició entre CDC i ERC, de la qual recelaven fins fa uns mesos alguns dels seus protagonistes, i que obliga els partits estatals a afinar més el seu discurs. Un resultat per sota dels seixanta escons per a Junts pel Sí és un fracàs, i la llista de Romeva, Forcadell, Casals, Mas i Junqueras queda, segons el CIS, tot just en 60 o 61, molt dependent de la CUP, que ja ha dit, per exemple, que no investirà Mas. Fins ara han aconseguit mobilitzar i posar en tensió la franja més fidel de votants sobiranistes, però la llista de Romeva necessita encara anar més enllà explicant el seu programa i fent versemblant el missatge independentista.

2. El factor participació. L'any 2012, també a l'enquesta preelectoral del CIS, es preguntava si els ciutadans tenien o no intenció de votar. Aleshores calia respondre en una escala de 0 a 10, on 0 era no anar-hi segur i 10 anar-hi segur. Ara són quatre opcions –"sí, amb seguretat", "probablement sí", "probablement no" i "no, amb seguretat"–. Fa tres anys el 60% deia que amb tota seguretat votaria, i el 7,5%, que amb total seguretat no ho faria. Els que diuen ara que hi aniran segur són el 77,5% i els que no, el 4,1%. Cal preveure, doncs, una participació més elevada –o si més no similar– a les eleccions del 2012. Aleshores va votar el 67,7% del cens, la xifra de participació més elevada en unes eleccions al Parlament. Els politòlegs i els estrategs dels partits donen per fet que més participació equival a menys suport a les llistes del sí. Els votants sobiranistes estan mobilitzats i se senten molt interpel·lats pel moment. Si l'unionisme aconsegueix que els que tradicionalment es queden a casa en unes catalanes també hi vagin, els equilibris canvien i el 'sí' s'encareix. D'aquí ve que, de forma implícita, els seus líders també acceptin el caràcter plebiscitari del 27-S.

3. La revifalla del bipartidisme espanyol es fa sentir. Hi ha una part de l'electorat català que actua en clau estrictament espanyola. A partir d'aquí, i al marge de la situació política catalana, el bon o mal moment dels partits estatals té translació directa. La proximitat de les generals –seran al desembre– i la política de pactes de les formacions emergents després de les municipals i autonòmiques del maig han donat lloc a una certa revifalla del bipartidisme. El PSC i el PP paren el cop i segons el CIS en cap cas quedarien en posicions marginals, com havien indicat algunes enquestes que els deixaven fins i tot per sota dels deu escons. Tots dos baixarien, però de forma continguda. El PSC passaria de 20 a 16 o 17, i el PP, de 19 a 12 o 13. El resultat avala la decisió de Rajoy de sacrificar Alícia Sánchez-Camacho per evitar la debacle. La segona posició –i la condició de líder de l'oposició– se la disputarien Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot. Guanyen els primers, però per ben poc. La batalla, a les catalanes i a les espanyoles, és també en clau de regeneració i d'aixecar la bandera de la lluita contra la corrupció. Catalunya no desempata Albert Rivera i Pablo Iglesias, que tindran una presència constant aquests dies per donar suport a Inés Arrimadas i Lluís Rabell, respectivament.

4. La llum d'Unió s'apaga. Semblava que el Parlament, on actualment hi ha set grups, en podria tenir vuit o nou. Les coalicions i el nefast resultat d'Unió deixarien la cambra amb sis grups. Unió seria la gran derrotada dels comicis del 27-S. El partit de Josep Antoni Duran i Lleida, que després de trencar amb CDC ha preferit no presentar-se i ha propiciat que ho faci l'exconseller Ramon Espadaler, no obtindria representació i es quedaria amb un magre 1,5 de vot, un percentatge similar al de Solidaritat fa tres anys. Amb el suport de sectors de l'establishment mediàtic i empresarial espanyol i català, Unió basa els seus missatges a atacar Mas i el procés i en una tercera via que, per ara, no qualla. Això li dóna quota de pantalla, però l'allunya d'atreure l'electorat tradicional de CiU al qual apel·la Duran. Si bé és cert que el vot més envellit i conservador de la federació, ubicat sobretot a l'entorn rural, pot dubtar del procés –la campanya 'Ara és l'hora' ha treballat específicament aquest grup de votants–, no sembla que carregar contra Mas i CDC sigui la forma més efectiva de seduir-lo. Si es confirmen els resultats, l'històric partit, que després de trencar amb CDC va veure com en marxava el sector sobiranista, s'haurà de replantejar el seu futur.

5. Tres anys de tensió política i polarització i un Govern més valorat. Els quasi tres anys que van de les eleccions del 25 de novembre del 2012, quan Mas demanava una gran majoria per convocar una consulta, fins a les del 27 de setembre han estat intensos. Al combat contra la crisi s'hi ha afegit un clima polític tens, han passat coses. Les grans concentracions a la Diada, seguides pel 9-N i la prohibició de la consulta, han marcat un punt d'inflexió i el mapa polític s'ha reordenat: CDC i UDC han trencat la federació 37 anys després, convergents i republicans es presenten junts en una llista liderada per la societat civil i la irrupció de Podem ha obligat ICV-EUiA a arraconar les seves sigles en una coalició. Els resultat del CIS preelectoral del 2012 indiquen que l'atur segueix sent el primer problema per als catalans: ara l'assenyalen com a tal el 31% i fa tres anys, el 59%.

La imatge del Govern s'ha vist, però, enfortida aquesta legislatura. Ara, el 26,5% la considera bona o molt bona, i fa tres anys eren el 16,5%. El percentatge dels que la consideren regular es manté, i baixa de forma significativa els que la consideraven dolenta. Quan se'ls pregunta per la gestió de Mas, el comportament és diferent, un fenomen que s'explica ben segur també pel seu paper al capdavant del procés. El 32,6% la considera ara bona o molt bona enfront del 26,2% de l'anterior legislatura. Baixen de forma significativa els que el veien 'regular' –del 31,5% al 25,3%– i pugen els que la consideren 'molt dolenta', que s'enfilen del 16,7 al 21,5%. El president provoca ara menys indiferència que abans. El sobiranisme ha anat a més i quan es pregunta com s'hauria d'organitzar Espanya, el 46,1% opina que caldria contemplar el dret a decidir enfront del 41,4% de fa tres anys. La reivindicació s'ha fet, per tant, encara més àmplia. Baixen els partidaris de l''statu quo' del 16 al 9,7%, i es mantenen estables els que volen més autogovern o menys. L'enquesta del CIS del 2012 donava 63 o 64 escons a CiU, que en va acabar obtenint 50. Com la resta de sondejos publicats aquella campanya, es va equivocar.