El carril central

PeriodistaLa política catalana és un estat d’ànim, i els seus vaivens fluctuen en funció de manifestacions, titulars i enquestes. Un sondeig recent d''El Periódico' congela el vot sobiranista –però el congela al llindar de la majoria absoluta– i dóna ales a Albert Rivera, nou producte de la platocràcia espanyola. Ens agradi o no, un percentatge del vot català depèn de la graella televisiva peninsular, i prou que ho sap Rivera, que després d’anys picant pedra al Parlament n’ha tingut prou amb uns mesos de campanya gratuïta per multiplicar les seves expectatives. L’operació empresarial i mediàtica que ha encimbellat Rivera demostra que, a la nova política, són les mateixes mans les que remenen les cireres.

Ciutadans comptarà amb el suport de l’establishment perquè combina bé amb tot: combat amb les seves mateixes armes el populisme de Pablo Iglesias, exhibeix un anticatalanisme descarat i a més no ha governat mai. Però les operacions polítiques gestades als platós tenen riscos i limitacions, com molt bé sap la filial catalana de Podem, que –segons la mateixa enquesta– perd empenta sense que ni tan sols hagi tingut temps d’estrenar-se.

El futur Parlament català es començarà a dibuixar després de les eleccions municipals, per tant, no cal atabalar-se gaire amb la demoscòpia. És cert que la fragmentació augura dificultats per a qualsevol gran projecte de país; que al sobiranisme, si vol fer un pols a l’Estat, li falten vots i li sobra 'politiqueta'; que CiU s’ha de refundar, i que ERC –que estava cridada a liderar el procés– ha d’analitzar a fons per què les seves expectatives s’han refredat tant.

Però davant tanta candidatura prefabricada, tant d’hiperlideratge televisiu i tant de dirigisme disfressat d’empoderament popular, el sobiranisme català –que dels grans mitjans només rep silenci o difamació– pot presumir d’una solidesa que escapa ja a qualsevol interpretació conjuntural. El bloc que formen CiU, ERC i la CUP –ICV podria ser-hi o no, però en cap cas no estarà en un bloc favorable a l’'statu quo'– es pot trobar al setembre essent la força majoritària de Catalunya, el carril central de la política catalana, sobrevivint a la lògica baixada del suflé, i mantenint una transversalitat envejable. Queden sis mesos per fer la feina; sis mesos que ens demanaran, sobretot, generositat.