Una enquesta per empènyer el diàleg
BarcelonaPedro Sánchez es troba en un moment crític de la seva carrera política. Un cop encarrilat l'acord amb Podem, ara li falta fer un pas transcendental per obtenir el suport, o almenys l'abstenció, dels grups independentistes catalans, bàsicament ERC i JxCat. I aquest pas encara pendent és oferir una taula de diàleg en què els dos governs, amb la participació dels partits que en formen part, puguin dialogar i negociar per intentar explorar una sortida al conflicte català. Doncs bé, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presentada aquest dijous, una majoria àmplia d'espanyols (68%) i una amplíssima de catalans (80%) avalarien aquest pas.
És cert que aquest diàleg hauria de tenir una naturalesa diferent segons a qui es pregunta. Un 46,8% dels espanyols creuen que hauria de ser dins del marc de la Constitució, mentre que un 21,2% acceptarien que fos sense límits. A Catalunya els partidaris d'un diàleg sense cap tipus de condició prèvia són el 42,4% i els que el circumscriurien al marc legal serien el 38,1%. Cal assenyalar que hi ha un 11,2% de catalans que rebutgen el diàleg amb l'Estat perquè creuen que la Generalitat hauria d'actuar de forma unilateral.
En realitat, però, aquest és un debat força absurd. El diàleg polític no pot limitar-se a les lleis vigents, perquè això voldria dir que no es podria plantejar mai una reforma legislativa. ¿O és que hem de pensar que quan el PP i el PSOE van pactar la reforma exprés de la Constitució l'estiu del 2010 estaven fent alguna cosa diferent del que ara planteja la Generalitat? És exactament el mateix. Van ser dos partits que van negociar, justament, per superar el marc legal introduint una modificació en la carta magna. I la Constitució espanyola, com a norma democràtica, no limita en cap dels seus punts el debat polític, ans al contrari. El que seria inconstitucional, de fet, seria que al Congrés de Diputats o en qualsevol altre fòrum polític no es poguessin tractar qüestions que, ara mateix, la Constitució no preveu.
A partir d'aquí, però, no podem ignorar que la societat catalana i l'espanyola s'han anat allunyant en els últims anys en les seves opinions sobre qüestions bàsiques del model d'Estat, i que serà difícil trobar un punt de connexió acceptable per a les dues parts. Aquesta és l'altra gran conclusió de l'estudi del CEO. Resulta xocant, per exemple, que a la resta de l'Estat es consideri que el govern central beneficia Catalunya quan aquí la percepció és exactament la contrària. Però aquest és el resultat d'anys de missatges demagògics, per part de la dreta però també del PSOE, i de la manipulació informativa de mitjans de comunicació amb molta influència. El resultat de tot plegat és que l'enquesta dibuixa dos planetes en òrbites diferents, units, almenys de moment, només per un petit fil anomenat diàleg. La política està obligada a explorar aquest camí. I l'enquesta hauria de ser un bon incentiu per intentar-ho.