L’enterrament de la sardina
Que no, que no era ahir, sinó d’aquí uns mesos. Que algú els hauria de dir que per a l’enterrament de la sardina encara falten dies! Però és que veient les cares que tots plegats feien a Sotxi semblava que allò era un enterrament de tercera, i no una cursa de F1. Esclar que la de Sotxi tampoc va ser gaire divertida, justament, sinó tot el contrari. Hamilton s’acabava d’endur la vuitena victòria de la temporada, però era com si li sapigués greu fer-ho d’aquella manera. Bottas, que mereixia guanyar més que ningú, tampoc estava content pel tercer doblet de l’any per a l’equip de l’estrella ni, sobretot, per la manera com li va haver d’obrir la porta al seu company. I Vettel no aparentava estar gens satisfet per la impotència de Ferrari davant dels Mercedes. Entre això i la sinistra presència de Putin, a la cerimònia del podi no sabies si calia felicitar els triomfadors de la jornada o donar-los el condol perquè tot plegat feia un tuf de formol una mica ranci.
Els que lamenten les ordres d’equip ignoren que això de la F1 és un negoci que mou molts calés, i que els equips són empreses que se’n juguen molts amb cada decisió. Diguem-ho clar d’una vegada i deixem-nos de comèdies. Ja sabem que Mercedes no és una ONG. I precisament per això el posat fúnebre de Toto Wolff després de la cursa, fent veure que no s’alegrava del resultat dels seus pilots i lamentant haver hagut de donar l’ordre a Bottas de facilitar-li el pas a Hamilton, resultava tan hipòcrita com ridícul. Acabaven d’obtenir el millor resultat possible i feien cara d’haver hagut de momificar l’avi. (Per cert, sembla que Niki Lauda evoluciona prou bé del trasplantament de pulmó...)
Si tan dramàtic resultava tot plegat, millor no haver pres cap decisió i haver deixat que guanyés el finlandès, tal com es mereixia. De fet, Hamilton disposa ara de 50 punts (50!) sobre Vettel, la màxima diferència de tota la temporada, quan només falten cinc curses per al final; una situació idíl·lica, si tenim en compte que l’any passat la diferència després de Singapur era de només tres punts... i Hamilton va guanyar igualment el títol. O sigui: que li vagin gravant el nom al diploma per anar fent via.
No té rival perquè Vettel fa massa evidents les seves debilitats. Divendres ja es va enganxar amb l’enginyer a través de la ràdio perquè l’havien tret a la pista en un moment de massa trànsit... i això que només era el primer dia d’entrenaments lliures. I ahir, quan Paul di Resta li va preguntar a peu de podi què havia fallat a Ferrari, l’alemany va fer una ganyota que no crec que agradés gaire als de Maranello.
I, mentrestant, Hamilton fent veure que estava trist... Ja podeu comptar el tip de riure que es devia fer quan va tancar la porta de l’habitació de l’hotel.
