Entrenar-se amb míssils caient sobre la piscina

Barcelona“No podia ofegar-me, soc una nedadora”, explica mig bromejant Yusra Mardini quan recorda el dia que va enfonsar-se l’embarcació amb la qual diferents refugiats sirians intentaven arribar a l’illa grega de Lesbos, provinents de Turquia. La Yusra i la seva germana Sara, també nedadora, van salvar la vida a diferents persones ajudant-les a arribar fins a la costa de Lesbos. Allà va començar un nou viatge en la vida d’una de les poques esportistes que han pogut ser olímpiques sense deixar de ser refugiades. Ara fa tres anys, als Jocs de Rio de Janeiro, Mardini va formar part de l’equip olímpic de refugiats, format per sirians, sudanesos del sud i congolesos. Un munt d’històries trencades, de somnis perduts i recuperats. De superació.

Aquest cap de setmana, Yusra Mardini participarà en el Trofeu Ciutat de Barcelona de natació, a les instal·lacions del CN Sant Andreu. El torneig comptarà amb la participació dels noms més destacats de la natació catalana i espanyola, com Mireia Belmonte i Jessica Vall. I amb la representació internacional de nedadors que han sigut olímpics, com Adam Peaty, Yuliya Efimova, Katinka Hosszu i Benjamin Proud. I Mardini, que va quedar-se ben lluny de les medalles fa tres anys. Però en el seu cas poder competir ja és tot un èxit. El Comitè Olímpic Internacional, a través del català Pere Miró, va demanar a diferents federacions que es permetés la participació dels esportistes que per culpa de conflictes són refugiats. Ara, gràcies a les gestions de la secretaria general de l’Esport i el CN Sant Andreu, Mardini figura en el grup de 600 esportistes que competiran en l’última cita del Mare Nostrum Swim Tour, un dels circuits més antics i reconeguts d’Europa.

Mardini, que ha vingut a Barcelona acompanyada del coordinador de l’equip olímpic de refugiats, Sven Spannekrebs, té previst competir aquest matí en els 100 metres papallona i 200 metres lliures, mentre que demà ho farà en els 50 papallona i els 100 lliures. Nascuda fa 21 anys a Damasc (Síria), quan en tenia quatre el seu pare, l’Ezzat, la va tirar a la piscina, ja que va considerar que era la millor manera per acostumar-la a nedar. L’Ezzat havia sigut nedador, i llavors era entrenador a les piscines olímpiques sirianes, on els nedadors s’entrenaven sota un retrat gegant de Baixar al-Assad. Les dues germanes, la Sara i la Yusra, van créixer veient les fites de Michael Phelps per televisió, però l’any 2011 va començar la guerra civil i el seu barri va quedar en mans dels rebels. Quan amb 14 anys va ser convocada per una competició internacional a Rússia, la seva família havia de fugir de casa per culpa dels combats.

“Quan els vaig retrobar, jo només tenia la bossa que m’havia endut a Rússia”. Instal·lats aleshores en una zona controlada pel règim, van veure com un míssil queia al fons de la piscina on s’entrenaven, sense explotar. “Aquella bomba va quedar al fons de la piscina, com un peix mort”, explica la Yusra. El pare, per guanyar diners, va trobar feina a Jordània com a entrenador de natació, però quan va voler fer-hi anar la família la frontera va quedar tancada. Així, el 2015 les dues germanes van decidir marxar a Europa per tenir futur. El viatge va durar mesos i van gastar més de 5.000 euros en contrabandistes, bitllets i menjar.

Quan van creuar fins a Lesbos, van arribar a creure que moririen. “Mai havia nedat al mar, era fred, anava vestida amb molta roba... Va ser molt dur”. Quan va arribar a Europa, Yusra Mardini es va instal·lar a Berlín, on va començar una nova vida i va reprendre els entrenaments de natació gràcies a un programa per a refugiats que li va obrir la porta dels Jocs. Ara una productora vol portar la seva vida al cinema. Convertida en una ambaixadora de l’ACNUR, ha pogut conèixer el seu ídol, Michael Phelps. I ja pensa en els Jocs Olímpics del 2020, on vol ser.