Ángela Quintas: “Tot està preparat perquè no prestem atenció a les femtes”

Se’l coneix com el segon cervell, però en sabem poca cosa, de l’intestí i de com funciona, i, sobretot, som poc conscients que la manera com ens alimentem condicionarà el nostre estat de salut. Ángela Quintas, química i experta en nutrició, explica al seu últim llibre quin és el secret de la bona digestió i parla obertament de les femtes, el gran tabú.

¿Hi ha una relació directa entre el que mengem i les malalties que podem desenvolupar?

Sí, la microbiota -que són els microrganismes i bacteris que habiten al nostre interior, el que abans es coneixia com la flora intestinal-és essencial per a la nostra salut. Una alteració en la microbiota, el que s’anomena una disbiosi, pot fer que nosaltres patim determinades patologies. Símptomes com ara inflor, malestar, diarrees, restrenyiment o reflux de seguida els relacionem amb alguna cosa que no funciona bé al nostre sistema digestiu, però també hi ha altres símptomes, com ara mals de cap, èczemes, mucositat o dolor a les articulacions, que en un primer moment potser no els relacionaríem amb alguna cosa que falli en el nostre trànsit intestinal.

¿Hi ha cada cop més malalties d’estómac?

Estem abusant d’ultraprocessats, greixos i sucre, i això, com també l’estrès i l’abús d’antibiòtics i de fàrmacs com els corticoides, altera la nostra microbiota i pot fer que patim diferents patologies.

Sembla que hi hagi més casos d’intolerància al gluten o la lactosa.

El primer que s’ha de veure és si realment soc intolerant, cal un bon diagnòstic. El gluten és un aglutinant que fa que aquell aliment tingui més bona consistència, i, quan se suprimeix, el que fa la indústria és afegir-hi greixos i sucres. I pots decidir no prendre galetes amb gluten, però les canvies per d’altres que tenen sucre o greixos. Si realment tens una intolerància o una celiaquia, evidentment l’has d’eliminar, però si no, no. Hi ha vegades que per reparar l’intestí suprimim el gluten en un primer estadi, però la idea és tornar-lo a introduir. I el mateix amb la lactosa, que no és present en la mateixa proporció en tots els lactis. On més n’hi ha és a la llet, després als iogurts i després als formatges. I n’hi ha més en els de vaca i menys en els de cabra i ovella. Pot ser que no toleris la llet de vaca però sí el formatge de cabra i d’ovella.

Quins símptomes ens han d’alertar que el nostre sistema digestiu no funciona bé?

Un intestí feliç és un intestí del qual no ens en recordem. Tan bon punt comencem a observar que tenim digestions pesades, diarrees, restrenyiment, malestar o reflux és que passa alguna cosa. També té molt a veure amb els àpats, i si un dia he menjat xai -els greixos es digereixen més lentament- pot ser que em trobi més pesada. Però si es repeteix, he de revisar els aliments que estic menjant i, després, mirar si la meva microbiota està alterada.

Què recomana per gaudir d’un bon estat de salut intestinal?

Hi ha moltes coses que podem fer, com ara no consumir aliments ultraprocessats i rics en greixos, no abusar dels antibiòtics i els corticoides, mastegar bé el menjar, fer exercici, no fumar o no tenir sobrepès.

Dedica un capítol a les femtes, que continuen sent tabú. Un article al New York Times deia que les dones pateixen més restrenyiment perquè eviten anar als lavabos públics, per vergonya.

És cert que les dones pateixen més restrenyiment que els homes, i aquest pot ser un dels motius, però fixa’t que es considera restrenyiment quan hi vas menys de tres cops a la setmana.

Pensava que l’òptim era anar-hi cada dia.

L’ideal seria anar-hi cada dia, però tres cops per setmana entra dins de la normalitat. Menys ja seria un problema. I el que no s’hauria de fer és utilitzar sempre un laxant per anar al lavabo. No has de necessitar un laxant per anar de ventre de manera natural.

Recomana observar les femtes per conèixer el nostre estat de salut.

Molts càncers de còlon es detecten en estadis primerencs perquè el pacient s’ha vist sang a les femtes. Si no mirem, no podem identificar-ho. Les femtes ens donen molta informació. Quan són molt líquides, sabem que hi ha alguna cosa que no rutlla, o si són molt fosques hem de mirar si hi ha sang oculta. Però els lavabos actuals no ajuden a observar-la. Són d’estil francès, amb el forat a la part posterior, i les femtes desapareixen sense pràcticament ni veure-les. Tot està preparat perquè no els prestem l’atenció que mereixen.

Totes les tipologies són normals?

La femta es pot classificar, segons l’escala de Bristol, en funció de la seva consistència i està molt relacionada amb el consum de fibra. Una caca perfecta seria aquella que té forma de banana i surt en un o dos trossos, no més. Les femtes molt líquides podrien indicar que la velocitat del trànsit intestinal és molt ràpida i hi pot haver dèficit d’alguns nutrients. I les femtes molt petites en forma de boletes podrien indicar que han passat massa temps a l’intestí gros i que no hi està havent un trànsit correcte. Pot ser perquè esperes molt per anar al lavabo.

En què consisteix la seva feina d'assessora nutricional per a pel·lícules?

Assessorem actors que s'han d’engreixar o d'aprimar per a un paper. Antonio de la Torre, per exemple, va haver d’engreixar-se 35 kg per a la pel·lícula Gordos, i Mario Casas va haver d’aprimar-se'n 12 per a El fotógrafo de Mauthausen. Vetllem perquè aquest procés es faci –i és possible– sense que es deteriori la seva salut. Per exemple, quan Manuel Burque havia d’engreixar-se per a Requisitos para ser una persona normal, primer li vam fer una analítica i vam veure que els seus valors no estaven per engreixar-se. Primer els vam normalitzar i després va pujar de pes, i quan estava en el seu pes més alt les seves analítiques estaven millor que abans.