Carlos Sainz: “No penso ni en Ferrari ni en victòries, sinó en tirar endavant”
Entrevista al pilot de McLaren de Fórmula 1
BarcelonaSi el coronavirus no ho impedeix, d’aquí a dos caps de setmana Carlos Sainz començarà la seva sisena temporada consecutiva a la Fórmula 1, la segona amb McLaren. El circuit d’Albert Park, a Melbourne, serà el GP número 103 per al pilot espanyol. El 2020 ha començat de manera immillorable per a la família Sainz, amb la tercera victòria del pare al Dakar, un lògic motiu de satisfacció per al seu fill, amb el qual vam parlar durant la pretemporada al Circuit.
Quant més has de millorar per ser el millor pilot de casa teva?
Encara em falta molt. Sobretot per la manera com el meu pare es prepara les coses, i com cada any que passa es supera a si mateix i és millor en tot. Les seves ganes i la seva motivació són per a mi un exemple a seguir.
El jefe
I tant! No es cansa mai. Té algunes goteres típiques de la vostra edat, però no afluixa. Cada matí es lleva a les sis, s’entrena com mai, està boig pels cotxes i no pensa en res més que no sigui competir.
¿I tu et sents el jefe
Un equip de F1 són més de 800 persones. Això fa que davant d’una organització tan gran tu no tinguis dret a sentir-te el cap de ningú, sinó una persona afortunada de poder portar un cotxe que ha fabricat tota aquesta gent. Òbviament el nostre cap és Zak Brown, i els pilots hem d’intentar transformar en resultats esportius l’esforç que fa tothom. És veritat que puc conduir l’equip en una determinada direcció, però això no em permet sentir-me el cap de ningú. Jo no crec que els equips de la zona mitjana de la classificació tinguem “pilot número 1”. No competim per victòries sinó per tirar endavant. Lluitem per fer com més punts millor. Si lluites pel títol, potser sí que has de triar un líder en aquest sentit”.
El teu company, Lando Norris, és tan graciós i trapella com sembla?
És menys cabró del que sembla. Encara li falta una mica d’experiència per ser més cabró... O si més no, tant com jo. Es un paio molt agradable, amb qui és fàcil treballar. Tots dos sabem el que volem, ens respectem i sabem estar al nostre lloc. Això ajuda que tinguem bona relació i que sigui fàcil treballar plegats.
Quin balanç fas de la pretemporada?
En termes de fiabilitat estem molt contents de la solidesa del cotxe. Hem tingut més constància i menys problemes que l’any passat. Encara que es fa difícil preveure on podem arribar a Austràlia. Crec que hem avançat en comparació amb l’any passat.
En què ha canviat el McLaren MCL-35 en comparació amb el de l’any passat, si no hi ha hagut modificacions en el reglament tècnic?
És veritat que el cotxe aparentment és molt semblant al del 2019. Però és més ràpid, probablement unes tres o quatre dècimes més ràpid. Els enginyers han tingut tot un any per esprémer a fons les possibilitats del cotxe, i això es nota. Però hi ha un problema: tothom té un cotxe més ràpid que l’any passat, i tots els cotxes de la zona mitjana són molt semblants.
En què hauria de millorar, doncs, aquest cotxe?
En tot. No hi ha cap aspecte en el qual ens puguem comparar amb Mercedes. Voldríem millorar el pas pels revolts, la velocitat màxima a les rectes... Però també hem de progressar en les sortides, en la planificació estratègica de les curses, en la fiabilitat... Per ser un equip perfecte, o gairebé tan perfecte com Mercedes, encara ens queda un llarg camí per fer. Ells van començar el seu domini fa sis o set anys, i això no s’atrapa d’avui per demà.
L’any passat vau ser el quart equip, però veient la progressió de Racing Point sembla complicat de repetir. T’amoïna?
El Mercedes rosa, vols dir? En realitat no estem preocupats per ells. No ens fixem tant com pugui semblar en el seu potencial, tot i que ho han fet molt bé en aquests tests. Aquesta és una feina i una interpretació que no em toca fer a mi, sinó als enginyers. En realitat en qui ens hem d’emmirallar no és en ells, sinó en Mercedes, que són novament la referència.
I que són capaços de fer invents com el DAS. Què et sembla?
Un exercici d’enginyeria extraordinari. Cal felicitar-los per haver tornat a anar un pas per davant de tothom. No em toca a mi avaluar la legalitat d’aquest recurs. Però sí que voldria reflexionar sobre el que suposa per a la resta d’equips no poder disposar d’un pressupost tan gran com el que es necessita per fer coses com aquesta, que potser només et donaran una dècima de diferència. Necessites tenir els diners, sí, però també la creativitat, la gent, els recursos, les hores... El que fan, honestament, és molt impressionant.
Però ¿això no és una contradicció amb una F1 que l’any vinent introduirà un sostre pressupostari per als equips?
Potser estem assistint als últims esforços dels pioners aquest any, a la utilització de les últimes bales. Però, deixa’t estar, són uns artistes i mereixen tot el meu respecte pel que fan i com ho fan.
¿Ens espera un campionat de transició fins que arribi el nou reglament tècnic?
Aquest any serà molt important començar amb tanta força com puguem per obtenir tot l'avantatge que puguem per treballar de cara al 2021. Com millor comencis el 2020, abans et podràs centrar en el 2021.
La premsa italiana diu que tu ets el pla B de Ferrari si Vettel no renova per l’Scuderia.
No sé si soc el pla A, el B o el C per a ells. El meu pla A és McLaren. Em sento molt feliç de ser ara aquí. Això és casa meva, i disfruto cada instant. Crec en la seva gent i en els que lideren l’equip, i ara mateix vull continuar amb ells a curt i mitjà termini. Estic totalment centrat en McLaren i no penso en res més.
L’any passat vas obtenir el millor resultat de la teva carrera: sisè al final de la temporada, i vas obtenir el teu primer podi en F1. Quin és l’objectiu d’enguany?
Obtenir un podi normal. Si pot ser, amb llum de dia. Però hi ha molta gent que es planteja aquest mateix propòsit. Sé que la part mitjana de la graella està més igualada que el 2019 i que estem més a prop dels de davant també. Aquesta batalla no serà fàcil.
¿Per això fas tanta boxa en el teu entrenament?
Potser sí! Entre setmana m’entreno quatre dies físicament quatre hores al dia, una o dues de les quals són fent boxa. M’he adonat que és la modalitat que més m’aporta com a pilot de F1 perquè no únicament millora el nivell cardiovascular, sinó que m’ajuda a gestionar la pressió i els nivells d’adrenalina en plena cursa. M’obliga a pensar constantment i a preparar-me per contrarestar l’efecte de les forces G als revolts.