Carme Nieto: “Quan surts a la gespa del Camp Nou ets sents molt petitona”

BarcelonaJugar a la gespa del Camp Nou és un somni per a qualsevol jugador de futbol. Cordar-se les botes, sortir pel túnel de vestidors i trepitjar la gespa. Llegir davant teu "Més que un club". Molt poques dones han pogut viure aquesta experiència. Les primeres ho van viure fa cinquanta anys i la Carme Nieto (Barcelona, 1948) va ser una d'elles. Abans del partit contra l'Espanyol (18 h, Barça TV i Teledeporte) que permetrà tornar a l'estadi a l'equip femení del Barça, la jugadora recorda a l'ARA com va ser aquell moment i fa balanç de com ha evolucionat el futbol femení.

Com era el món del futbol femení fa cinquanta anys?

Al principi tot eren partits amistosos sense importància, però al cap d'un mes ja vam anar a jugar a València, Màlaga i Madrid. El nostre camp era el de Fabra i Coats, que era on jugava el Barça B abans de passar al Mini Estadi. A mesura que passava el temps, el Barça ens va suggerir que ens féssim penya. Així ens podria ajudar més fàcilment amb els desplaçaments i el material. A nosaltres ens coneixien com a Ciudad de Barcelona o Selección de Barcelona abans de passar a ser la Penya Femenina Barcelonista. La Federació de Madrid va trigar uns 10 anys a legalitzar el futbol femení i l'endemà els clubs catalans com l'Espanyol o el Sabadell ja tenien equips.

Com va saber que jugarien al Camp Nou?

Una jugadora de l'època va anar a parlar amb l'Agustí Montalt i li va fer la proposta que juguéssim i va dir que sí. Suposo que es pensava que jugaríem un partit i prou, però no s'ha deixat de jugar mai en 50 anys. Vam estar entrenant dues setmanes fins que en Ramallets ens va dir que no entrenaríem on ho acostumàvem a fer i que aniríem a l'estadi. Era buit però ja impressionava. Després hi van anar 60.000 persones fa 50 anys! També s'ha d'explicar que era una campanya benèfica i hi havia actes per recollir diners per als nens dels hospitals.

Quina sensació va tenir al sortir al camp?

Et sents molt petitona. Surts, puges tres esglaons i veus a tothom. Pensa que 50 anys enrere les noies no estaven tan ficades en el món del futbol, però nosaltres ja vam decidir sacrificar-nos per jugar. Hi havia una infermera que canviava els torns per poder venir a entrenar-se i jo em vaig gastar totes les hores que tenia de vacances anant a entrenar a les 10 del matí.

Ara hauran de jugar sense públic. Què la va impressionar més, entrenar sense gent o amb molta gent?

No sé què és pitjor. Estava en un moment que ho vaig viure i ho puc explicar, però estava en un núvol. La gent cridava però jo no sentia res. Va haver-hi un moment, després del boom inicial, que parlaves amb gent i se sorprenien que encara durés el futbol femení.

Aquests dies ha pogut conèixer moltes jugadores de l'equip actual.

Aquests últims dies he fet entrevistes amb la Jenni Hermoso, amb l'Aitana Bonmatí... Vaig portar-los una foto amb les meves companyes a una copisteria en un marc commemoratiu dels 50 anys de futbol femení i els hi vaig regalar. Ahir em van dir que tenien la foto al vestidor i em va fer molta il·lusió.

Elles les tenen en molt bona consideració.

Aprecien molt el que vam fer nosaltres i sempre ens ho diuen. Si allò hagués sigut només un partit i no hagués tingut continuïtat, ara no estaríem en aquesta situació. En aquella època ni pensàvem que arribaria a ser així. Al principi només era jugar a futbol, ara imagina't el que suposa per elles jugar la Champions. Per a nosaltres veure el camp ple ja significava molt.

¿S'imaginava que el futbol femení arribaria a ser tan reconegut com ara?

Això ningú d'aquella època s'ho imaginava. Sí que anàvem jugant partits, però van trigar 10 anys a començar a fer lligues i a prendre'ns-ho seriosament.

Com valora el fet de que el partit sigui un derbi?

Li dona més morbo, i a més ara les noies estan guanyant els partits per golejada. Sempre dic de broma que sort que ara els marcadors no són com abans i has de canviar els números dels gols manualment. Ara és una altra història. Sempre els dic que em fan molta enveja perquè juguen molt bé. Ara ja ni segueixo el futbol masculí perquè van tan malament que ja m'és igual. Ara he desconnectat del tot i només segueixo el femení. Les veus com juguen i les admires, independentment que siguin dones o no. A l'agrupació juguem partits mixtos a vegades i ens ho passem molt bé.

Quin consell donaria a les jugadores actuals de cara al futur?

Els diria que aprofitin això que tenen. No tothom pot accedir a aquestes condicions, i cal que ho disfrutin molt perquè tot s'acaba. Jo vaig tenir la meva època i ara estic disfrutant com una boja. No tothom té les mateixes oportunitats en la vida i en el futbol, de manera que quan tens l'oportunitat de fer el que vols ho has d'aprofitar.