Edgar Badia: "El futbol és només una etapa de la meva vida"

BarcelonaEdgar Badia (Barcelona, 12 de febrer del 1992) està debutant amb l'Elx a Primera Divisió després de tota una carrera entre Segona B i Segona. Aquest diumenge s'enfronta al Barça en el partit que tanca la primera volta. Viu el seu millor moment com a professional, però sap que el futbol només és un tros de la seva vida.

Edgar Badia Guardiola. ¿Alguna connexió amb l'entrenador del City?

[Riu] No, és pura casualitat. Ara bé, el Pep és admirable, el millor entrenador. M'agrada el joc que practica i crec que és de les persones més influents en el món del futbol.

Amb Guardiola no hi tens lligams. En canvi, sí que en tens amb el Cornellà, on et vas formar com a futbolista. M'imagino que vas vibrar amb el partit de Copa.

El que li està passant al Cornellà és motiu d'alegria. Porten anys intentant fer el salt al futbol professional i contra el Barça van forçar una pròrroga. Fan una gran feina i té molt de mèrit.

¿Ja has felicitat Ramón Juan pels dos penals que va parar?

No l'he felicitat, però aprofito per fer-ho. El Cornellà treballa molt bé la porteria i es nota. El Ramón està demostrant, no ara sinó des de fa temps, que pot arribar a l'elit. Som porters baixets i àgils. Ens assemblem força en aquest sentit.

¿Has estudiat els penals del Barça per si te'n xuten algun?

Ho estudio tot. Intento ser proactiu, prevenir situacions, saber quins patrons de joc té l'equip contrari. Els penals també són part d'aquest estudi. Aquest any me n'han xutat cinc. Un li vaig aturar a Fekir, un altre va anar fora i els altres tres van acabar en gol.

¿Has paït l'ascens contra pronòstic de la temporada passada?

Vam tenir només nou dies de vacances després de pujar i em va costar assimilar el que havíem fet. Però ara, després d'una volta, ja em sento jugador de Primera. Portava molt de temps esperant-ho i ara només vull que duri molts anys. El primer objectiu és aconseguir la permanència amb l'Elx.

Des de fora, va costar d'entendre la destitució de Pacheta malgrat l'ascens.

Van decidir-ho així des del club i el vestidor ho va haver d'encaixar. A Pacheta li agraïm tota la feina que va fer amb nosaltres. Era un perfil motivador, competitiu. Però va arribar Almirón, que tenia un gran currículum al futbol sud-americà. És d'aquells entrenadors que vol fer un futbol ofensiu i que treballa perquè els jugadors interpretin les circumstàncies del joc.

Com portes el teu primer any a Primera? Quines diferències hi ha amb el futbol que coneixies fins ara?

És cert que a Primera jugues contra alguns dels millors jugadors del món, però a la pràctica no hi ha tantes diferències amb Segona Divisió, on hi ha club històrics amb grans futbolistes i un nivell molt alt en general.

Les estadístiques diuen que ets el porter que més intervé de la Lliga.

Són xifres que denoten que individualment estic en un bon moment. Però això és un esport col·lectiu i l'objectiu de l'equip és la salvació. Ser el porter amb més aturades és secundari.

Porteu 12 jornades sense guanyar i rondeu per la zona de descens. ¿Comença a ser hora de reaccionar?

Sí, però la veritat és que sempre competim. Li vam plantar cara a l'Atlètic al Wanda i vam aconseguir empats molt meritoris contra el Madrid i el Vila-real. Si millorem certs detalls i tenim una mica més de verticalitat, tornarem a guanyar. Ara bé, també és cert que som un equip amb molts debutants a la categoria. Després d'una volta d'adaptació, segur que anirem a millor a partir d'ara.

No diràs que Nino no té experiència a la Lliga... Com ho fa per seguir jugant als 40 anys?

És un gran professional. Manté la il·lusió a cada entrenament i mai vol perdre. Ell haurà de decidir si vol seguir un any més.

Com intentareu guanyar el Barça?

No concedint espais, no cometent errades en defensa, aprofitant les ocasions que tinguem... No hem de regalar res! Sempre volem tenir la pilota, però sabem que el Barça ens la prendrà durant moltes fases del partit.

¿És el pitjor Barça dels últims temps?

No sé si és el pitjor Barça, però el que sí que és innegable és que la Lliga està més igualada que mai.

Un Barça sense Messi. Millor, oi?

No ho sé. Sense ell el Barça jugarà d'una altra manera. Quan ell és al camp, centralitza el joc. Quan no hi és, la cosa canvia. Sigui com sigui, intentarem guanyar els tres punts, que és del que es tracta.

Has començat el curs tan bé que fins i tot hi ha qui li demana a Luis Enrique que et cridi a l'absoluta.

Sempre és maco que parlin bé de tu, però la selecció és un altre nivell. Els que hi van porten molts anys a Primera. El meus objectius a curt termini són més modestos.

Com portes la pandèmia?

Bastant bé, en la mesura que és possible. Intento distreure'm fora del futbol i també dedico força temps a preparar els partits. Però fa molt temps que no veig la família. La situació es fa molt pesada. Em relaciono molt poc fora del vestidor i de casa. No em vull perdre cap partit. Per Nadal ens vam quedar a Elx i només ens vam relacionar amb una altra parella. És el que havia de fer per minimitzar riscos. I és el que hauria de fer tothom. Aquí a Elx i a tot el País Valencià la cosa està força malament.

Com duus això de fer-te una PCR cada pocs dies?

T'hi acostumes. Ja tinc el nas endurit [riu].

Ets futbolista i emprenedor.

Sóc molt inquiet. Sempre dic que quan em retiri vull seguir sentint-me útil. El futbol és només una etapa més a la vida. Des de fa uns anys soc soci d'una empresa de guants de porter que es diu TwoFive. La porto amb Tomeu Nadal, porter de l'Albacete. Tots dos sabem quines necessitats han de complir aquest tipus de guants. I a un preu assequible: els més cars valen 60 euros. És una forma d'aportar alguna cosa més a la gent. En aquest sentit, també he ajudat a obrir un parell de franquícies de Healthy Hunters a Albacete i Manacor. Preparem bols saludables. Sempre m'ha preocupat molt menjar bé. Evito els ultraprocessats i intento menjar com més vegetarià millor.

També ets un lector empedreït.

Sí. Recomano tres lectures recents: Shoe dog, sobre el fundador de Nike; No hi ha res tan terrible, de Rafael Santandreu, i The universe in your hand, de Christophe Galfard.

I de sèries, què t'agrada?

Peaky blinders.

No es podia saber, veient com vas pentinat...

[Riu] Sí, ja ho sé. M'agrada el rotllet britànic d'aquella època.