Iñaki Lafuente: "El currículum de Valverde l'avala, però Unzué ha viscut l'evolució d'aquest Barça modern"

BarcelonaCoincideix que els dos noms que més han sonat per substituir Luis Enrique al Barça són dos tècnics que van tenir-lo en plantilla. Ernesto Valverde, en dues etapes a l’Athletic (2003-2005) i a l’Espanyol (2007-2008), i Juan Carlos Unzué, en el seu últim any com a professional al Numància (2010/11). Parla l'exporter Iñaki Lafuente.

T’ha sorprès que Valverde i Unzué siguin els dos grans candidats per al pròxim projecte del Barça?

No, gens ni mica. El currículum i la trajectòria de Valverde el fan molt atractiu per a grans clubs com el Barça, l'avalen; pel que fa a Unzué, tot i que tingui una trajectòria molt curta com a primer entrenador, ha viscut tota l’evolució del que és aquest Barça modern, ja fos com a entrenador de porters o, ara, com a ajudant, i té un coneixement molt gran del que hi ha al club, a més del coneixement que ell ja tingui com a tècnic, que també és altíssim.

Comencem per Valverde. Amb ell a l’Athletic pràcticament no vas jugar, el seu porter era Aranzubía. No sé si això condiciona una mica l’opinió que en tinguis.

Què va! Ho he dit més d’un cop: l’Ernesto és, probablement, un dels entrenadors que més m’ha marcat. Per com és com a entrenador, els aspectes tècnics que t’ensenya de la seva professió, i per com és com a persona. No jugava amb ell regularment, tot i que participava en alguns partits a Copa o la UEFA, però el record que en tinc és fantàstic. Vaig aprendre’n molt, m’agradava com gestionava el grup. Els jugadors som egoistes i ell aconseguia que 25 jugadors remessin cap a la mateixa direcció. Sempre ho aconsegueix, vagi on vagi.

I quin és el seu secret?

Que tu, durant la setmana, no perceps cap diferència entre qui juga i qui no juga. Després ell té l’obligació, òbviament, de decidir una alineació, però en el dia a dia, el tracte és idèntic amb tots i això ho agraeix molt, la plantilla.

Fins i tot en aquella segona volta tan delicada amb l’Espanyol, l’any 2008, va tenir el vestidor sempre sota control?

Sí. Si més no, és el que jo vaig percebre. Malgrat que esportivament la situació no va acabar sent bona, pel que fa al grup no va haver-hi cap problema, i mira que les dinàmiques negatives poden alterar una mica el vestidor. Però l’equip no es va trencar mai.

És una de les condicions que semblen imprescindibles per al pròxim entrenador del Barça: que sàpiga manegar un vestidor ple de cracs. Com el veus?

Que la plantilla del Barça no és una plantilla com la resta no se li escapa a ningú. Té els millors jugadors del món, amb les seves peculiaritats. Però crec que l’Ernesto està capacitat, perquè és un paio coherent, és un paio normal. I quan tu dones normalitat a les coses, les coses acostumen a anar bé. I per desgràcia avui dia, en el món del futbol, quan trobes normalitat, se’t fa estrany.

En termes futbolístics, diries que Valverde té un segell concret o és més aviat hàbil per adaptar-se als jugadors que té?

Valverde és un entrenador molt valent, s’està veient ara a l’Athletic. És la seva manera d’entendre el futbol, però també és prou intel·ligent per saber-se adaptar als jugadors que tingui i a la situació en concret que s’estigui vivint a l’equip. Tot i que tingui una idea futbolística clara i la vulgui dur a terme, no oblida on és i de quins jugadors disposa.

Haver conviscut amb la pressió de San Mamés, o la de Mestalla, és prou aprenentatge per resistir a l’exigència del Camp Nou?

No ho sé! Per desgràcia, no he tingut l’oportunitat de viure aquesta pressió! Però l’Ernesto ja ha passat per clubs on se li ha exigit, com a l’Olympiacos, amb una massa social que no feia fàcil certes situacions… Vull pensar que està capacitat per gestionar aquesta pressió.

Saltem a Unzué. Era la teva última temporada com a professional i la seva primera com a tècnic principal. Se li va notar que era novell?

Què va; de fet, una de les coses que em va cridar l’atenció va ser la claredat i el convenciment que tenia del que ell volia fer amb nosaltres. I mira que no havia entrenat mai abans! Ens va demostrar que és un enamorat del futbol, que viu pel futbol. A més, és un tècnic que no imposa, que vol convèncer el jugador del que vol per a l’equip. I això és important, perquè l’imposició, sovint, no funciona.

A tu et va haver de convèncer a arriscar amb els peus, per exemple?

Bé, tenia clar a què volia que juguéssim, i és el que va intentar des del principi. Sí que va ser un contrast, perquè veníem d’una altra manera de jugar, però tenia una part bona, que era que la seva resposta davant de les nostres errades: sempre era positiva. Sempre ens donava suport i això és important per tenir confiança i intentar-ho, per diferent que fos del que estàvem habituats. Potser va ser que em va enxampar en una època de veterà, però tampoc no em va suposar cap problema res del que em va demanar.

Què t’has endut de l'un i de l’altre, ara que fas d’entrenador de porters al Barakaldo?

No m’he aturat a pensar-ho; no ho sé. Potser de l’Ernesto, intento fer com ell, i, encara que estigui enfadat, que ell sovint ho podia estar, no perdo les maneres i segueixo sabent gestionar les situacions. És una de les seves grans virtuts. I del Juan Carlos, m’encanta aquella sensació que tot el que passa en el futbol pot ser important. Fins i tot el més mínim detall. Aquella capacitat seva d’anàlisi no l’entenia tant quan era jugador, però ara que soc entrenador m’adono que és determinant.

Recordes què l’obsessionava més? O per quin detall va aturar un entrenament per corregir-lo bé?

No ho recordo: fa molts anys, d’això. Però sí que recordo que era capaç de veure que un jugador que havia ocupat una posició tota la vida podia ser més útil en una altra. Salvant les distàncies, era una mica com Guardiola. Ho va fer amb Nano. Ell feia d’extrem i el va convertir en lateral de molt recorregut, perquè ho veia, perquè es va entestar que havia de funcionar-li així.

Has parlat amb ells, ara, recentment?

No, tot i que hi mantinc cert contacte telefònic. Amb Valverde anem parlant puntualment, o ens hem vist per aquí, i amb el Juan Carlos vam coincidir més en la meva etapa a l’Eibar. Però ara, cadascú està pel que ha d’estar i no és el moment. Quan sigui el dia, ja hi parlaré i els felicitaré, si hi ha bones notícies.