Jaume Collboni: “Un pacte entre Ada Colau i Maragall seria un desastre per a Barcelona”

BarcelonaJaume Collboni (Barcelona, 1969) arriba a l’ARA convençut que té possibilitats d’atrapar i superar els dos grans favorits, Ernest Maragall i Ada Colau. “Hi ha partit”, repeteix.

Al Congrés i al Senat vam tenir ahir la imatge inèdita dels diputats que són a la presó. Ho va veure?

No vaig poder, però la imatge més important és que dos catalans, Meritxell Batet i Manuel Cruz, esdevinguin presidenta del Congrés i president del Senat. És una aposta clara del president Sánchez pel diàleg dins les institucions i la llei.

Vam veure Sánchez i Junqueras donant-se la mà, Inés Arrimadas petonejant-se amb Josep Rull...

Hi ha un vessant humà que s’ha de mantenir tot i les profundes discrepàncies, en aquest cas amb el paper d’ERC en els últims mesos.

Tot i això, ¿mantenen que el diàleg és la via per resoldre el conflicte?

Completament. Continuarem amb la mà estesa tot i que ens la mosseguin. És el que va passar amb el veto a Iceta, fruit de la competència permanent entre sectors independentistes per no quedar com el més fluix. I això ho representa el candidat d’ERC, Ernest Maragall. Tenim el risc que el conflicte permanent creui la plaça de Sant Jaume.

¿La seva prioritat és que no hi hagi un alcalde independentista?

Esclar. No vull que els conflictes del Procés s’instal·lin a l’Ajuntament. Hem tingut símptomes d’això perquè Ada Colau ha flirtejat amb l’independentisme, que la va pressionar perquè trenqués el pacte d’esquerres amb el PSC. Un govern independentista perjudicaria la governabilitat.

Per tant, ¿és millor que Colau sigui alcaldessa abans que Maragall?

No, perquè Colau va subordinar-se al Procés. I això ho atribueixo a un gir estratègic que va començar amb l’aprovació de les lleis de desconnexió. Joan Coscubiela i Lluís Rabell (CSQP) van defensar que no ens podíem saltar les regles democràtiques i Colau els va deixar a l’estacada. Però jo estic orgullós del que van fer, i per això vull representar aquest sector.

¿Es planteja que el seu pols amb Colau pot beneficiar Maragall?

El que em plantejo és que la ciutat ha de ser governada, i Colau ho ha fet malament. L’objectiu és superar una etapa que no ha resolt problemes com l’habitatge i n’ha creat de nous, com la crisi de seguretat.

I entenc que ho faria sense Colau?

Jo vull guanyar.

Sí, però després cal pactar.

Després s’ha de dialogar amb tothom. Jo faré un govern tan ampli com sigui possible dialogant amb tothom.

Els ciutadans tenen dret a saber amb qui pactarà cadascú.

Jo ja he dit què no faré, que és subordinar la ciutat al Procés.

Per tant, ¿descartem els partits independentistes?

Per tant, qualsevol que defensi això. I Maragall ho representa, i també la suma d’ell amb Colau. Aquest pacte seria un desastre per a Barcelona perquè sumaria el mal govern amb la inestabilitat de l’independentisme. Vull ser l’alcalde de tots.

La senyora Colau no ho ha sigut?

No. Ha governat només pensant en els seus i ha sigut hostil a sectors de la ciutat com la petita economia, els restauradors o el comerç. I tot i això no ha beneficiat els barris que pateixen dificultats, on repeteixen que “ Ada no ha hecho nada ”. Jo m’ofereixo als decebuts amb Colau.

¿La porta a un nou pacte de govern amb ella està oberta o tancada?

La porta està oberta al diàleg, amb ella i amb tots els grups que no siguin radicals.

Quins són els grups radicals?

Tothom ho sap.

ERC seria radical?

Esquerra s’ha fet passar per moderada i s’ha radicalitzat molt, i jo no vull dependre d’ells. Ara, podem tenir un diàleg sobre habitatge, lluita contra el canvi climàtic o polítiques socials per fer avançar la ciutat.

Parlem d’habitatge. ¿Vostè està a favor de regular el preu del lloguer?

Sí si es fa d’una forma eficaç. De fet, hi ha el compromís del govern espanyol d’establir preus de referència i topalls. I a partir d’aquí, bonificacions fiscals per sota d’aquest topall.

No seria tant fixar el preu com un sistema d’incentius.

Al final el 90% dels habitatges de lloguer són el pis de la iaia, per entendre’ns, o els estalvis d’una família que ha estat 30 anys pagant la hipoteca, i no els podem perjudicar.

En matèria de seguretat hem entrat en una subhasta a veure qui promet més Guàrdia Urbana.

El nostre plantejament és més prevenció, més proximitat i també més policia, per aquest ordre. La nostra previsió són mil agents més en cinc anys, i li diré al senyor Torra que se’ns deuen 400 Mossos a la ciutat. Crec que en un any podem superar la crisi de seguretat.

Valls promet acabar amb el top manta en tres mesos. És possible?

Valls no pot dir res més perquè no té més discurs. No li he sentit cap proposta que expressi coneixement de la ciutat. El top manta, com a ocupació il·legal de l’espai públic, no es pot permetre.

No hi ha una recepta màgica.

Però hi ha un missatge de fons que s’ha de donar: hi ha normes i s’han de complir. Ara hi ha una falsa tolerància que també s’ha donat amb la prostitució. Nosaltres som un partit abolicionista i creiem que cal perseguir el tràfic de dones i penalitzar el que consumeix prostitució. L’ordenança de civisme ja ho preveu, però el govern de Colau només ha posat quatre multes el 2018. Hem de recuperar l’autoritat democràtica de l’Ajuntament i el civisme.

¿Diríem que vostè representa l’esquerra d’ordre?

És que jo crec que ordre i progrés no són incompatibles. És més, sense ordre no hi ha progrés. En el desordre qui guanya és el més fort.