Jordi Graupera: “Si entrem a l’Ajuntament, les pròximes eleccions les guanyem”

BarcelonaJordi Graupera (Barcelona, 1981) és el candidat de Barcelona és Capital, la candidatura sorgida de les primàries independentistes apadrinades per l’ANC. Les enquestes el situen fora de l’Ajuntament.

Per què està envaint les xarxes?

Estem fent una campanya digital com no s’ha fet mai en aquest país, la publicitat contextual. Si estàs veient un dels nostres anuncis vol dir que ets públic potencial. Les dades que fem servir són públiques.

Es veu dins l’Ajuntament?

Trencar el sistema de partits és molt difícil perquè està pensat perquè no hi pugui entrar ningú. Els que hi han entrat és perquè tenien un suport econòmic o mediàtic fort. Tal com funciona el sistema municipal, la diferència entre zero i tres regidors és molt petita. Per a nosaltres, passar de dos a tres costa pocs milers de vots, per a ERC o JxCat guanyar un regidor costa molts més. Optimitzar vots independentistes vol dir apostar pels petits.

Reclama el vot útil.

No. La gent ens ha de votar per principis. Hem de demostrar que es pot irrompre al sistema polític català. Durant molts mesos se’ns ha pressionat molt perquè adoptéssim els discursos hegemònics i no ho hem fet. Tenim un projecte de ciutat que serà l’únic que estarà dempeus d’aquí quatre anys. Si entrem, les pròximes eleccions les guanyem.

Per què serviran els seus regidors?

Els nostres vots no seran de franc, no creiem en la política de blocs. Hi ha coses prioritàries: treballar polítiques d’habitatge a trenta anys vista i no continuar amb el model turístic maragallista. I coses concretes: volem un alcalde que defensi de veritat el dret a l’autodeterminació, no com a afirmació retòrica.

Veient les seves crítiques, ¿Maragall i Artadi l’hi garanteixen?

Ara per ara, no. Després de les eleccions hem de parlar. Som els únics que podem trencar la temptació d’ERC de lliurar-se als comuns i al PSC.

Què li va semblar el debat de candidats a TV3?

Lamentable. Un dels problemes greus que té la política de Barcelona és que la qualitat del debat sobre la ciutat és d’un nivell molt baix. No s’adreça al conflicte de fons, evita parlar de les qüestions que preocupen. Per què ningú explica que l’habitatge no és només un problema de Barcelona?

Què proposa vostè?

Les grans ciutats tenen un parc d’habitatge de lloguer públic molt gran. Estem molt lluny fins i tot de la mitjana europea, un 15%. Això és perquè el govern dels germans Maragall va decidir que si es feia habitatge es feia de venda. I després es van vendre solars indiscriminadament. D’aquells errors estratègics, venim. Estem parlant de 115.000 habitatges, per tant, a 30 anys vista, i hem de repensar urbanísticament Barcelona per saber on ficarem això a mitjà termini. Després hi ha una sèrie d’actuacions de guerrilla que s’han de posar en funcionament de manera immediata: construcció en solars que són de l’Ajuntament; les remuntes; el dret de tanteig i retracte; i l’ús dels 14.000 locals comercials buits que hi ha a Barcelona des de fa més de dos anys.

En seguretat, la seva solució són més policies o mesures socials?

Les solucions no poden ser només policia. Inclouen enllumenat, els bombers... Per la policia s’han de fer especialitzacions, i aplicar tecnologies que permetin saber en temps real què està passant, on hi ha una intervenció, un crim o un delicte. La policia ha de parlar català, també.

¿El turisme és un problema o una oportunitat?

S’ha acabat convertint en un problema: el 90% el tenim concentrat en el 15% de la ciutat, i s’ha de fer un esponjament. També hem d’anar cap a un model de transport que distingeixi entre un usuari habitual i un d’ocasional, que ha de pagar una tarifa molt cara. Barcelona és una ciutat que el 1992 va apostar per un model de turisme despersonalitzat, i es va buidar la ciutat de significat. No es respecta a si mateixa.

Parla com un candidat fora del sistema però se n’ha alimentat en tertúlies, a l’entorn de CDC, de la Fundació Catalunya Oberta...

He treballat pel món convergent, pel d’ERC, per la CUP, per l’associacionisme... Som gent que durant molt temps hem confiat en el sistema polític. Ara ens hem adonat que agafa les millors idees i les degrada a la seva versió menys útil. Hem intentat generar un espai nou a la política i ara la clau és si hi ha prou gent que creu que val la pena.

I si no n’hi ha prou?

No he vingut aquí a rendir-me.