Marc Márquez: "Potser dubtaria una dècima més per avançar el meu germà que altres pilots”

ValènciaMarc Màrquez corre aquest cap de setmana el GP de València al circuit de Xest. Buscarà la dotzena victòria d'una temporada de somni, plena de rècords i amb un nou títol que engrandeix encara més la seva llegenda, tot i ser tan jove. Dissabte passat, a casa seva, més de deu mil persones van expressar l'alegria pel resultat esportiu tant d'ell com del seu germà Àlex, el nou campió mundial de Moto2.

L'heu feta grossa...

Ha estat una setmana intensa, amb la celebració a Cervera del meu títol i el del meu germà. Seguim disfrutant, passant-ho bé, i això és el més important. Guanyar títols sembla fàcil, però no ho és mai, i per això quan n'arriba un cal celebrar-ho amb tota la intensitat, perquè no saps mai si pot ser l'últim.

I tant l'Àlex com tu vau ser els últims d'anar a dormir, esclar.

Home, érem els amfitrions! No podíem pas marxar abans que els altres, no? [fa l'ullet]

A Buriram, quan vas celebrar el títol en la volta d'honor, els teus fans et van preparar una taula de billar. Vas embocar la bola número 8 a la primera. Estava assajat o és que també ets un crac en això?

Tot i que ficar la bola era fàcil, et prometo que no en sabia res. El meu club de fans i tota la gent del meu equip es treballen molt les celebracions. Però a mi m'agrada no saber-ne mai res fins que arriba l'hora. Excepte el 2014, que a algú se li va escapar alguna cosa, mai no n'he volgut saber res fins que ha arribat el moment. Crec que, si no en saps res, ho vius de manera molt diferent. T'ho agafes com una sorpresa, com un regal que et fa la teva gent, i això ho fa tot més espontani.

Portes quinze podis consecutius. Has fet primer onze vegades enguany, segon en sis curses més, i només has quedat fora del podi a Austin, en què vas caure en una pista on tradicionalment eres el xèrif

Quan comences una temporada, el primer que busques és ser com més constant millor. T'imagines una bona temporada i la veus com la que ha estat aquesta. Però això serà molt difícil de repetir, o de superar. A Austin, com dius, ves per on, és on anava més refiat... i on vaig fallar més. Això vol dir alguna cosa. És tota una lliçó que et diu que no et pots refiar mai, mai.

Has marcat un nou record de punts en la història de MotoGP: 395. Totes aquestes marques, aquestes fites, ¿les busques o tant te fan?

A mi, fa cinc anys m'amoïnaven moltes més coses que ara: cada cursa, cada entrenament... Si en una sessió les coses no sortien bé, ja em pensava que ho teníem tot perdut. Ara només em preocupa el campionat, perquè he après que val el mateix guanyar el títol per un punt que per... Veus? Ni m'enrecordo dels que li trec ara mateix al segon classificat.

N'hi portes 139 de diferència a Dovizioso...

Doncs això.

Però no em diràs que no t'agrada clavar pallisses als rivals com la que indica aquest marge?

Si és així, doncs millor. Però d'aquí a un any, quan tornem a venir aquí a València, ja no la recordarem, aquesta diferència. Sí, sabràs que vaig guanyar el títol, però no recordaràs amb quin marge. I quan el campionat torni a començar el 2019, el marcador estarà a zero per a tots... A MotoGP, els pilots tenim un nivell tan alt i tan semblant que psicològicament tots comencem sabent que tenim les mateixes oportunitats, perquè sortim del mateix punt de partida, i ningú no mira enrere perquè no serveix de res.

Què n'esperes de la cursa de demà, l'última de l'any?

L'any passat el cap de setmana va anar molt bé, fins que va arribar la cursa. Vaig caure per capgròs, per tossut. A la graella de sortida, tant sí com no vaig voler posar el pneumàtic mitjà al darrere, pensant que pararia de ploure aviat. No va ser així, i la roda no va agafar prou temperatura. Per això vaig caure. Aquest any intentarem donar més espectacle. L'objectiu és el podi, però intentaré lluitar per la victòria"

En aquella caiguda et va sortir l'espatlla per última vegada. Veient els resultats d'enguany, ¿hem d'entendre que és una lesió superada?

Sí, però sincerament, fins a les curses de Mugello i Montmeló no vaig poder córrer sense molèsties. No ho volia dir per no donar massa informació als rivals, però de molèsties en tenia. Els metges m'havien advertit que allò podia durar un any. Finalment van ser només sis mesos, però molt emprenyadors. Pensa que mai de la vida havia estat tant de temps sense poder pujar a una moto. Aquest hivern passat va ser molt dur, ho vaig passar molt malament, pitjor del que la gent ha sabut. Jo em delia per pujar a la moto i entrenar-me, però els metges no em deixaven. Les últimes setmanes ja estava histèric. Els meus mecànics van venir al garatge de casa i es van emportar les rodes de les meves motos perquè no tingués la temptació d'anar a entrenar-me d'amagat.

Demà a Repsol-Honda podeu proclamar-vos millor equip de MotoGP per tercer cop. De moment aneu a dos punts de Ducati. El 90% dels punts els has aportat tu. ¿T'has sentit gaire sol aquest any en aquest sentit?

És evident que el Jorge ha passat una temporada molt complicada. No s'ha sabut adaptar a la moto, no ha trobat la confiança necessària. Ell ho ha intentat tot, Honda l'ha ajudat i li ha donat molt suport. Jo, des del meu costat del box, l'he intentat ajudar professionalment de la millor manera que he pogut, però ja sabeu com ha acabat tot. [L'endemà d'aquesta entrevista, Jorge Lorenzo va anunciar la seva retirada, i a propòsit d'això Márquez va comentar en roda de premsa: "Realment ha sigut una sorpresa, perquè a l'equip no ho sabíem, i menys veient com havia treballat en les últimes curses. Una hora abans d'anunciar-ho he estat amb ell per felicitar-lo, per la decisió però sobretot per la seva trajectòria. Que hagi decidit aturar-se quan ha vist que ja no podia guanyar deixa molt clar que és un autèntic campió. Li desitjo el millor per al futur, evidentment"].

El suport del teu pare (Julià), la teva mare (Roser) i el teu germà Àlex ha estat sempre fonamental en la teva trajectòria. Però tu tens més parents als circuits, oi?

Tinc dues famílies. La de casa –la real– i la professional, que és tot el meu equip. Treballo amb ells des del 2011. El 2013 encara no tenia prou força a Honda per poder-me'ls l emportar tots, com volia a l'equip de MotoGP. Però de seguida que vaig poder els vaig recuperar, amb l'aprovació de la marca. El meu pare ve als circuits perquè li agraden les motos i vol viure-ho de prop. Però de vegades ni el veig perquè estic més amb els mecànics i tècnics pendent de tot. El temps passa molt ràpid al seu costat, i no només per la bona sintonia professional que hi ha, sinó perquè, a més, som tots bons amics.

L'Alberto Puig, el teu cap, té fama de ser un sergent de ferro

L'Alberto és molt dur quan toca, però sobretot és sincer. Si t'ha de dir una cosa, te la dirà a la cara, siguis qui siguis, i tant li fa si t'agrada o no. És molt professional, i sap en quin moment et pot dir les coses i en quin no, perquè ell ha sigut pilot. La seva aportació a l'equip és enorme. S'encarrega de tot: dels pilots, dels mecànics, de la convivència entre els japonesos i els que no ho som. Sempre va de cara, no amaga res. De vegades és molt dur. A mi m'ha arribat a dir: "Què cony estàs fotent?". Però després veus que tenia raó, encara que d'entrada et sorprengui...

Quina diferència hi ha entre la seva funció i la del teu mànager, l'Emili Alzamora?

Fan la parella perfecta. Equilibren la balança entre l'agressivitat de l'Alberto i la prudència de l'Emili. L'un et diu: "Surt i guanya". I l'altre: "Surt i passa-t'ho bé... i si pots guanya".

Se't veu tan content quan guanya el teu germà!

Quan guanya l'Àlex estic més content que si guanyo jo, de veritat. Quan guanyes tu ho vas assimilant de mica en mica, és diferent. Però quan ho vius des de fora pateixes molt més. Quan l'Àlex va guanyar el títol de Moto3 i va passar a Moto2, jo patia molt perquè l'adaptació li va costar al començament. Fins al tercer any no va començar a treure'n profit i rendiment. Quan passes dos o tres anys durs, i els superes, la satisfacció posterior, compensa aquest patiment amb escreix.

¿Fa bé de quedar-se, en teoria, un any més a Moto2?

Moto 2 és una categoria que espanta els pilots, un lloc que ha fet desaparèixer molts potencials campions. Totes les motos són iguals, i si les coses no surten ets pots acabar diluint com a pilot. Ho hem vist moltes vegades. Ha sigut valent de quedar-se a Moto2, tot i que ha tingut opcions de passar-se a MotoGP. Però, en el fons, del que es tracta és de buscar el moment adequat per fer-ho, de disposar del lloc i de la millor moto per fer el canvi, perquè quan puges a MotoGP ja ho fas per quedar-t'hi fins a la jubilació.

Arribat el dia que coincidiu a la pista en la mateixa categoria, ¿vols dir que continuarà aquest bon rotllet? Quan us entreneu als ovals de terra aneu amb el ganxo al coll...

Quan ens entrenem junts en dirt track... allà no hi ha treva. Però és el meu germà, la mateixa sang, dormim sota el mateix sostre, ens entrenem plegats, compartim amics... Arribat el moment de competir junts, estic convençut que no l'intentaré avançar de la mateixa manera que ho faria amb qualsevol altre. Segur que sempre hi invertiré una dècima de segon més que de costum.

I, si fos el cas, ¿li donaries una roda en un entrenament perquè pogués millorar el temps?

Tant de bo arribi el moment que pugi donar-li una roda en un entrenament, perquè això voldrà dir que ell ja estarà rodant també prou ràpid. De rodes, de rebufs... sempre en dones. Hi ha vegades que te les donen, i de vegades les busques tu. El problema és que quan la dono jo no és notícia, i quan me la donen a mi no paren de sortir vídeos i debats sobre l'estratègia.

Ara tens 26 anys. Com t'imagines quan arribis als 40, com Rossi?

El passat és el passat, però el que fa el Valentino cal respectar-ho moltíssim. Arribar a aquesta edat i mantenir la motivació és molt difícil, molt. Sincerament, no sé com estaré jo quan tingui quaranta anys: m'han de respectar les lesions, i ves a saber com tindré el cap en aquell moment, que és la clau de tot. Si no tens motivació, val més deixar-ho abans que es noti. Avui et diria que seguiré fins que el cos aguanti, però arribat el moment ja ho veurem.

L'any vinent acabes contracte amb Honda. Michael Schumacher deia que, per ser una icona en F1 has de guanyar un títol amb Ferrari i un altre, com a mínim, amb una altra marca. En el teu cas podria ser amb Honda... i una altra marca?

Pots ser una icona a MotoGP, o ser una icona dins d'Honda, que ja està bé! No pots dir mai "d'aquesta aigua no en beuré", però, ara per ara, estic a l'equip on havia somiat estar sempre, el dels meus ídols –Doohan, Crivillé, Rossi, Haydn, Pedrosa–. És la marca que té més potència. De moment no em veig fora d'aquí. Però, ja se sap, la marca exigeix unes coses, tu unes altres... i es tracta d'arribar a un acord.

Com va anar l'experiència amb un cotxe de F1 l'any passat? ¿T'agradaria repetir-la, ara que els motors Honda van tan bé, com hem vist amb els podis de Red Bull?

L'experiència al Red Bull Ring amb el Toro Rosso amb motor Honda va ser molt bona, i òbviament m'agradaria repetir-la, perquè va ser massa curta. A mi, tot el que sigui motor... Dona'm un tallagespa –amb motor Honda, això sí– i farem una cursa!

D'aquí a pocs dies Hamilton provarà la Yamaha MotoGP de Rossi, i Rossi el Mercedes F1 de l'anglès. Qui ho farà millor?

Parlo tot sovint amb en Lewis, i m'explica els temps que fa amb moto en circuits com Jerez, on va de tan en tant amb una Superbike. I va molt ràpid! Rossi anirà més ràpid, perquè un F1 corre més i perquè té alguna experiència anterior, però ja veureu com Hamilton també ho farà bé.

Quan pleguis de les motos, ¿et veus fent altres coses en el món del motor, com l'Alonso, per exemple?

Com a hobby m'agradaria fer alguna cursa de cotxes, però no per competir de debò en un futur. I de fer un Dakar en moto, ni parlar-ne! M'engrescaria massa amb el gas i potser prendria mal.

Parlant de l'Alonso: ¿ell, Nadal i tu, sou els esportistes més representatius de l'Estat?

No home, no... I Pau Gasol, i Andrés Iniesta... i d'altres. Per sort aquí hi ha esportistes de gran nivell, en moltes disciplines diferents, i jo només soc un més.