Roger Torrent: “Ens hem oblidat d’anar als barris a explicar com ha de ser la República”

BarcelonaRoger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) és president del Parlament de Catalunya en una de les legislatures més estranyes: havent-se recuperat la Generalitat de la intervenció de l’Estat i amb les contradiccions de les forces sobiranistes i la pressió de la repressió sobre l’acció parlamentària.

President, en l’última sessió parlamentària el president de la Generalitat li va demanar directament que li restituís l’escó de diputat. ¿El to de la tensió marcarà fins al final la legislatura?

No ho sé. El que és evident és que no és el president del Parlament qui pren o posa actes de diputat. De fet, el que hem fet sempre aquí és defensar la condició de president de la Generalitat i preservar l’efectivitat dels acords que es prenen al Parlament de Catalunya.

¿Creu que es busca erosionar-lo a vostè personalment?

És una evidència que hi ha hagut un intent de desgastar, per aquesta competència interna del moviment independentista que hem viscut durant tota aquesta legislatura. Una competència interna que ens ha portat massa vegades a un esquema: o imposició o desgast. O compres directament la meva posició o intento desgastar-te electoralment.

¿Aquestes dificultats de convivència venen encara del 2017?

El que hem viscut durant aquesta legislatura és fruit de les circumstàncies però és cert que ens hem mirat de reüll entre nosaltres en comptes de mirar endavant. Per a mi això és un error, perquè el que no podem fer és confondre’ns d’adversari. L’adversari és la repressió de l’Estat que tenim al davant, no el company amb qui compartim objectiu polític.

Aquest mirar-se de reüll no millorarà amb la perspectiva d’unes eleccions a tocar...

Jo crec que pot millorar. Crec que són una oportunitat de confrontar estratègies, de debatre-les i de buscar la millor síntesi. Quina és? La que obtingui els vots de la ciutadania.

Quan haurien de ser aquestes eleccions?

La meva opinió coincideix força amb la del president Torra. És a dir, primer pressupostos, i després que es convoquin les eleccions. També estic d’acord que la legislatura està esgotada. Per tant, no tindria gaire sentit allargar massa la legislatura després dels pressupostos.

Vostè parla de diferents estratègies dins de l’independentisme. ¿La d’ERC és ampliar la base?

La d’ERC és molt clara: és fer del referèndum impossible, el referèndum inevitable. Com ho farem, això? Doncs amb una estratègia que té tres pilars. El primer és exercir la nostra capacitat d’influència política a l’Estat. Ho hem vist ara amb la investidura. Però també s’ha de fer forçant l’Estat a asseure’s en una taula de negociació. El segon pilar és reforçar les majories. Com? Doncs governant bé amb el concepte d’utilitat republicana, hem de ser útils a la ciutadania. Finalment, el tercer pilar és la part internacional.

Segons el que vostè m’explica, quina és la diferència amb JxCat?

Finalment és una diferència retòrica. És a dir, hi ha un soroll molt important, hi ha uns eslògans que s’intenten inculcar per generar uns frames que permetin d’alguna manera marcar distàncies amb el soci, però si després hi rasquem, jo crec que no hi ha diferències substancials.

Per tant, ¿vostè veuria un nou Govern amb JxCat?

Veurem quina és l’aritmètica, però els independentistes estem obligats a entendre’ns si realment volem avançar cap a la independència i cap a la República.

¿Així doncs descarta acords de govern amb altres formacions que no siguin sobiranistes o republicanes?

El que no pot ser és que hi hagi partits en aquesta suma que aplaudeixin el fet que hi hagi presos polítics o que s’apliqui el 155. Crec que la cosa és molt senzilla. Ara bé, jo sempre dic que al país hi ha tres grans majories. Una majoria independentista, que es manifesta al Parlament; una majoria una mica més àmplia que és la majoria sobiranista, és a dir, els que volen decidir lliurement el seu futur; i, finalment, una majoria molt més gran encara, del voltant del 80%, que està en contra de la repressió i que vol una solució democràtica al conflicte. El que ens fa forts són aquests grans consensos. Per tant, en un nou cicle polític haurem de fer esforços per relligar aquestes majories i traduir-ho amb acords al Parlament.

Faci un balanç del Govern actual. Ha sigut prou útil?

Hem fet 15 lleis i 27 decrets legislatius que, efectivament, han canviat la nostra realitat. Ara bé, és cert que ens hem d’explicar millor. No hem sabut transmetre aquesta utilitat. Hem oblidat anar als barris, anar a tots els racons d’aquest país a explicar com ha de ser la República.

¿L’empatia que deia la presidenta Forcadell?

Miri, jo visc en un tercer pis. Dos pisos més amunt, tinc una veïna que la família ens votava a les municipals. Jo vaig ser alcalde, ens coneixem i el model de poble que nosaltres gestionàvem els agradava. El 21-D va votar Cs. Segurament, com diu Carme Forcadell, és perquè no hem empatitzat prou amb perfils així.

La taula negociadora ja existeix. Quines possibilitats d’èxit augura?

Som escèptics, ja ho hem dit d’entrada, no enganyem ningú, però al mateix temps sabem que és l’única oportunitat que hi ha avui sobre la taula per defensar el que vol la immensa majoria del poble de Catalunya, per poder aconseguir l’autodeterminació i l’amnistia.

JxCat creu que aquest diàleg és útil?

Hi ha un consens, no? No ja en l’independentisme, sinó més enllà. I es resumeix en el dret a l’autodeterminació i l’amnistia.

El consens bàsic a Perpinyà no era tan evident...

Bé, hi havia alguna posició a Perpinyà que, per a mi, queia en l’error de desacreditar una eina que ens ha costat molt d’aconseguir. I ho sap el Govern que participa en la negociació. De fet, això és el sit and talk. I, sobretot, no hem de posar coses sobre la taula que puguin servir d’excusa al govern del PSOE per no abordar els seus compromisos.

¿Esquerra Republicana hauria de votar els pressupostos del PSOE?

Esquerra prendrà les decisions sobre la governabilitat de l’Estat en funció de com avanci políticament la resolució del conflicte. Insisteixo, si no hi ha avenços, si no es veu la voluntat de resoldre el conflicte, no hi haurà legislatura a Madrid.

I quin temps es dona per considerar si hi ha avenços o no?

No és una qüestió de temps, és una qüestió de determinar com s’avança. Per tant, serà la mateixa delegació catalana la que anirà determinant com es pot certificar que encaminen bé la negociació.

I, si no, quina és l’alternativa? Recuperar la unilateralitat?

No renunciem a res però el vicepresident Aragonès sempre diu una cosa molt encertada, i és que la unilateralitat no l’aplica qui vol, sinó qui pot. No és el que ens agradaria, no és el que pot fer que un determinat públic ens aplaudeixi més.

Sense optar a ser el candidat d’Esquerra Republicana, s’ha sentit més lliure? Parla més clar?

Voldria pensar que parlo igual sempre. En qualsevol cas, jo sempre dic el que penso que ajuda més no només a expressar la meva posició, sinó també la del meu partit. A vegades potser no estem prou encertats, a vegades ho estem una mica més. En qualsevol cas, jo m’he sentit sempre lliure de dir el que pensava. De fet, segurament per haver sigut lliure des d’aquest punt de vista he rebut més que ningú. Hem explicat les coses com les vèiem, com eren i com ens semblava que s’havien de tractar, i no pas com a una part del públic li hauria agradat que les haguéssim plantejat. Les coses són com són, no com ens agradaria que fossin.