Stanislas Jourdan : “S’ha anat massa lluny en la independència del BCE”

Brussel·lesStanislas Jourdan és el director executiu de Positive Money, una organització sense ànim de lucre que treballa perquè el Banc Central Europeu doni suport a una economia més justa, democràtica i sostenible. Va començar com a periodista, cobrint la crisi grega, i amb aquesta experiència es va convertir en activista per al moviment de la renda bàsica a Europa.

Per què no és democràtic el BCE?

Els bancs centrals no són democràtics per defecte, per disseny. Són tecnocràtics perquè estan governats per la ideologia econòmica que defensa que hem d’evitar que la política s’involucri en la creació dels diners. És un principi que es va instaurar fa anys per la por a la hiperinflació, per evitar que els polítics ordenin als bancs centrals crear diners per als seus propis objectius.

Però la direcció del BCE està escollida pels polítics.

Cert, però un cop al càrrec la norma és que se’ls ha d’aïllar de la política. Necessitem separació de poders, però s’ha anat massa lluny en la independència del BCE.

Per què s’ha anat massa lluny?

Primer, perquè la inflació ja no és un perill; al contrari, el problema és més aviat la deflació. Després, perquè aïllant els bancs centrals de la política els deixem a mercè de la influència del sector financer. S’han convertit en el banc dels bancs: treballen a través i per als bancs, no per a la ciutadania. El 2015, quan Draghi va activar un programa massiu de compra de deute, Quantitative Easing (QE), una gran quantitat de diners va anar a parar al sector bancari, amb el compromís que havia d’arribar als ciutadans. Però va acabar beneficiant més a uns que a uns altres. Els diners van fer més rics els que ja ho eren i va créixer la desigualtat.

Com podria canviar això?

Primer, en el procés de nomenament de càrrecs. L’Eurocambra hauria de tenir dret de veto. Hi hauria d’haver més diversitat entre els que prenen decisions: són tots homes d’edat avançada i blancs. No parlo només de gènere o ètnia, parlo de diversitat de pensament.

Però hi ha riscos evidents en deixar que el BCE estigui massa influït pels interessos polítics de torn.

Cal trobar l’equilibri entre influència política i independència. És evident que cal separació de poders. Per això proposem una revisió del mandat cada deu anys. Un horitzó a llarg termini és necessari, però és preocupant que el president del BCE sigui intocable encara que no compleixi el mandat. Les decisions del BCE no haurien d’estar aïllades de la crítica. Fa la sensació que el que està escrit als tractats és intocable, però hi ha evidències que cal actualitzar-los. L’amenaça de la hiperinflació que justifica el mandat actual ja no hi és. Fa massa que la inflació és estructuralment baixa.

Positive Money també critica la manera de calcular la inflació.

Una de les principals vies a través de les quals funciona la política monetària són les hipoteques. Entre el 30% i el 40% dels crèdits bancaris tenen a veure amb compres d’habitatge. Si volem un indicador que demostri com impacta el BCE en l’economia cal tenir en compte el mercat immobiliari. Actualment, a l’IPC l’habitatge només pondera un 6% de l’índex, cosa que pot explicar en part per què no van veure venir a temps la crisi...

¿La presidència de Lagarde és una oportunitat real per al canvi?

Quan va ser nomenada es va reunir amb nosaltres i va impulsar una revisió a fons d’alguns d’aquests problemes. Hi ha un canvi prou dràstic en el to i això és positiu. Però fins ara no ha fet gran cosa. No tenim garanties de quines seran les conclusions d’aquestes revisions, però hi ha posat molt capital humà.

¿Un banc central pot ser útil contra el canvi climàtic?

Amb el QE s’han injectat i s’injecten molts diners a l’economia sense cap consideració climàtica. El BCE està comprant deute de les indústries fòssils. Doncs bé, s’haurien d’excloure dels programes i centrar-se en aquelles que sí que treballen pel canvi. A més, s’estan prestant diners als bancs a interès negatiu. Es podrien aplicar aquestes condicions més favorables només a bancs que incrementin els crèdits a empreses o particulars que contribueixin a la transició verda, per exemple persones que volen renovar casa seva per fer-la més sostenible, o empreses d’aquest sector. Ara mateix, s’ignora absolutament què fan els bancs amb els diners.