ERC i 'comuns', més distanciats que mai
BarcelonaDimecres, a les 13.15 hores, el Parlament va ratificar les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, una votació que va evidenciar la determinació de Junts pel Sí i la CUP per desoir les advertències del Tribunal Constitucional (TC) i avançar en el full de ruta del procés sobiranista. Però el pas endavant validat a la cambra catalana no només va certificar que l’independentisme no està disposat a recular, també va fer visible que s’ha eixamplat la distància entre els partits que impulsen el procés i l’esquerra que defensa un referèndum pactat per solucionar l’anhel de sobirania dels catalans. Especialment significativa és la relació entre ERC i l’espai dels comuns, que compartien electorats fronterers i proximitat en l’agenda social, i avui conviuen allunyats. Ho reconeixen uns i ho admeten els altres. L’avançament en el full de ruta al Parlament, els xocs protagonitzats al Congrés, el pacte frustrat a l’Ajuntament de Barcelona i la constatació que les dues forces competeixen per ser hegemòniques a Catalunya -com es va veure en el duel electoral del 26-J- fan més difícil l’entesa dels grans representants de l’espai progressista.
Els d’Oriol Junqueras, vigoritzats per la demoscòpia -les enquestes els situen a la pole position si avui es convoquessin eleccions a Catalunya i disputant la victòria a En Comú Podem en cas de repetició dels comicis espanyols-, entenen que l’esquerra alternativa, malgrat el no verbalitzat per Catalunya Sí que es Pot dimecres a la cambra, ha de tenir un paper rellevant en la construcció de l’estat propi. “Ha sigut una setmana complicada. És cert que hi ha la sensació de més distància, però no ens donem per vençuts, perquè tenim punts de connexió i ells no poden renunciar a participar en el procés constituent”, exposen veus de la direcció nacional d’ERC. Els republicans continuen recordant als comuns el mateix que deien en campanya, que la bandera del referèndum pactat topa amb el mur dels partits constitucionalistes. Així ho recullen les conclusions de la comissió del procés constituent, defensades per Marta Rovira al ple del Parlament. El text aprovat sosté, en la seva arrencada, que el marc legal espanyol no dóna “marge d’acció per al reconeixement del dret a decidir”. I és aquesta renúncia a explorar la via pactada la que exaspera l’esquerra alternativa, que se sent expulsada del debat constituent. “El camí que ha emprès el Parlament és la pitjor manera d’eixamplar la base del procés”, afirmava divendres a l’ARA el nou secretari general de Podem, Albano Dante Fachin, contrariat per ser assenyalats com a “responsables que el procés no avanci”. És simptomàtic que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no hagin tornat a explorar la participació delscomuns en el debat constituent des de la trobada que van mantenir el 5 de febrer a Palau. “Li he transmès [al president] que Barcelona mai fallarà a Catalunya. Hi serem”, va expressar aquell dia Colau, que té amb Puigdemont una relació més cordial que la que va mantenir amb Artur Mas. Divendres Colau va protagonitzar un gest de distensió amb l’independentisme quan es va comprometre davant la presidenta dels municipis independentistes, Neus Lloveras, a estudiar la celebració d’una consulta per adherir-se a l’AMI, una promesa que ja va fer en la campanya de les eleccions municipals del 2015.
L’escull de la via unilateral
Gestos a banda, els comuns entenen que l’independentisme no pot obviar la complexa configuració del vot sobiranista a Catalunya -En Comú Podem va imposar-se en 12 de les 15 ciutats més poblades del país- i que la via de la desconnexió unilateral no sedueix aquest gruix de població. A Barcelona les relacions distants amb ERC -també pels càlculs en clau nacional- van frustrar el pacte entre Colau i Alfred Bosch per formar un govern més ampli. El PSC va ser diligent per aprofitar l’oportunitat i postular-se com a aliat. L’entesa amb els socialistes al consistori ha coincidit amb el moment de menys complicitat entre l’esquerra alternativa i l’independentisme. Al Congrés tampoc hi hagut entesa en l’estratègia. La proposta de Xavier Domènech per presidir la cambra baixa més que aglutinar els partits catalans va alimentar els retrets que ja s’havien sentit en la campanya electoral, episodis reproduïts per les negociacions en la configuració dels grups parlamentaris. Més distància que mai.
