Éric Abidal: “Els grans clubs necessiten un jugador com Griezmann”

BarcelonaÉric Abidal era un futbolista compromès i va ser un exemple de constància en la lluita contra el càncer. Durant la seva etapa com a futbolista del Barça, la malaltia el va apartar de l’olor de la gespa del Camp Nou, però va batallar, va vèncer i es va recuperar. Tot i que el Barça no el va renovar, va continuar jugant a futbol al Monàco i, finalment, el 2014 va penjar les botes a l’Olympiacos. Abans de retirar-se tenia clar que volia crear una fundació per donar suport als més petits que lluiten contra el càncer. A més de dirigir el seu gran projecte, és ambaixador del Barça, de la UEFA i de la FIFA. En un futur no descarta ser entrenador. En conversa amb l’ARA, parla del Barça, de la seva lluita contra el càncer i de la seva fundació.

Com ha vist el Barça aquest curs?

Ha fet una temporada molt bona. A la Champions, la remuntada que van patir contra el Roma és la mateixa que van fer ells al PSG l’any anterior. No sempre es pot ser l’estrella de la nit, però l’equip està a un nivell altíssim. Després de guanyar un doblet, no es pot dir que la temporada no ha sigut bona.

Fa tres anys que cau als quarts de final de la Lliga de Campions.

El Barça, jugui contra qui jugui, tindrà al davant un rival que s’esforçarà al màxim. Això demostra com és de complicat guanyar sempre. Només queda continuar treballant i les coses aniran bé.

Ara, sense Andrés Iniesta. Com s’imagina el Barça sense el manxec?

Doncs amb una mica menys de màgia, no? [Riu] És molt difícil trobar-li un substitut, però el Barça s’adaptarà a jugar sense ell. S’ha de felicitar el club per haver tingut un futbolista així, i a l’Andrés per tot el que ens ha ensenyat.

Com va ser jugar amb ell?

Alegria total. Fa coses increïbles amb gran naturalitat. Sense ser ni el més ràpid ni el més fort, ho fa tot amb una gran tècnica i velocitat. Ha demostrat que la potència física no ho és tot per tenir una gran carrera.

El Barça es queda sense un altre futbolista format a La Masia.

Són cicles. La generació de Puyol, Xavi, Iniesta, Messi... va ser espectacular. També n’hi ha d’altres que van anar a fora per tornar, com ara Piqué o Cesc. Si el club està centrat a formar bé els joves, segur que d’aquí poc hi haurà nous futbolistes de la casa al primer equip.

El Barça té dos compatriotes seus a la defensa: Umtiti i Digne. Com els veu?

Tot i que un juga més que l’altre, segur que estan molt satisfets d’estar al Barça. S’ha de treballar molt per arribar-hi i, quan hi ets, treballar encara més per poder ser titular.

Estan pendents de la renovació d’Umtiti. Creu que es quedarà?

Tant de bo que sí, perquè hi ha pocs jugadors com ell. Ha complert un dels seus somnis, que era jugar al Barça, i s’hi ha adaptat molt ràpid. Entre ell i els altres jugadors hi ha molt bon ambient, i això és crucial en un vestidor.

També s’ha dubtat de la continuïtat d’Ousmane Dembélé.

És un jugador amb molt de talent que, tot i que no ha tingut gaires minuts, ja ha ensenyat una mica què és capaç de fer. Tant de bo que s’acabi d’adaptar ràpid i tingui més continuïtat, perquè acabarà sent un jugador clau al Barça. A França i a Alemanya va fer molts partits bons. Al Barça és molt complicat adaptar-se, però ho farà. Crec que continuarà, perquè el club va fer un gran esforç per comprar-lo i, amb més minuts i si les lesions el respecten, podrà demostrar el seu nivell.

Un altre futbolista francès podria acabar al Barça: Antoine Griezmann.

És un davanter fantàstic. A la final de l’Europa League ja va demostrar la facilitat que té per marcar gols. Els grans clubs necessiten jugadors com ell. S’hauria d’adaptar al joc del Barça, que és molt diferent del de la majoria de clubs, però seria un gran fitxatge.

Creu que s’adaptaria bé?

Sí, perquè ja s’ha adaptat a altres equips de la Lliga, com la Reial Societat i l’Atlètic de Madrid. A més de tenir molt talent, és una persona molt oberta i és fàcil tractar amb ell. A més, tot i que al Barça ja hi ha jugadors francesos, parla molt bé l’espanyol i això facilitaria les coses si acaba fitxant.

Hem parlat de fitxatges i de possibles arribades, però, en el seu cas, ¿com va ser haver de deixar el Barça?

Molt dur. Tenia un vincle molt gran amb el club. Vam guanyar títols molt importants i vam jugar a un nivell altíssim. Teníem el vestidor més fort del món i vam compartir moments inoblidables. No estava preparat per deixar el Barça; jo volia seguir. Des de ben petit que havia somiat jugar al Barça, però vaig aprendre que ni a la vida ni en l’esport es pot tenir tot el que un vol.

Què és el que més recorda de la seva etapa com a futbolista professional?

Molts moments: el meu primer contracte professional amb el Mònaco als 19 anys, el primer títol amb l’Olympique de Lió, el debut amb França, fer realitat el somni de jugar al Barça i guanyar tants títols, sobretot la Champions del 2011.

Després del Barça, va estar una temporada al Mònaco i mitja a l’Olympiacos, on va penjar les botes.

Va ser una decisió compartida amb la meva dona: sempre li he explicat com em sento. Dos mesos abans de retirar-me, li vaig dir que la decisió estava presa. Primer no s’ho va creure, però, de mica en mica, va veure que era de veritat. Físicament podia seguir i molta gent em va preguntar que per què no continuava, però mentalment ho tenia decidit. Estava preparat per deixar-ho i ja feia temps que volia centrar-me a fer una fundació per lluitar contra el càncer.

Com va néixer aquesta idea?

A la meva família sempre ens ha agradat ajudar qui menys té. El fet d’haver passat un càncer ens va donar la idea de crear una fundació. Puc parlar en primera persona del que suposa lluitar contra el càncer i podem entendre i donar suport a les famílies que tenen algun membre que en pateix. Ens preocupem pels nens i nenes que pateixen càncer i, entre tots, mirem de ser una gran família per ajudar-los a superar la malaltia. Que vegin que no estan sols. Com que he sigut futbolista professional, tinc una cara coneguda i puc servir com a exemple i ajudar. Superar un càncer és recórrer un camí molt llarg en què, quan creus que veus la llum al final del túnel, hi ha un altre obstacle a superar.

La fundació té dos grans projectes.

Sí, un en què viatgem a diferents hospitals del món per conèixer els tractaments que reben els nens i nenes malalts de càncer. Veure aquests centres, saber què els fa falta i ajudar en el que nosaltres puguem. L’altre gran projecte és un robot en el qual, mitjançant una pantalla, els nens i nenes poden viure des de l’habitació de l’hospital una experiència virtual fent un tour pel Camp Nou i interactuar amb els futbolistes. També hi ha projectes més puntuals com, per exemple, gràcies a aquest robot, un nen aficionat de l’Olympique de Marsella va poder parlar amb els jugadors i veure l’entrenament del seu equip dies abans de la final de l’Europa League. Són activitats que els donen molta força.

També hi ha el Campus Éric Abidal.

Sí, el fem en dues tongades: una entre l’1 i el 6 de juliol i l’altra entre el 8 i el 13 del mateix mes. Està obert a tots els nens i nenes de 6 a 12 anys. No serà només un campus de futbol, ja que, entre altres activitats, hi haurà una xerrada amb el cirurgià que em va operar a mi. Més enllà de l’esport, volem que els més petits sàpiguen que a la vida s’ha d’estar preparat per si alguna cosa no surt com un vol.