Error no forçat del Tribunal Suprem

MadridQuan Oriol Junqueras va ser elegit al Parlament Europeu el 26 de maig passat una cosa era evident: s'acostava un nou i important xoc de trens.

Per què?

Perquè es posaria a prova, en efecte, la decisió del Tribunal Suprem de traspassar, per dir-ho així, la suspensió del 384 bis al Congrés de Diputats, a través d'un ofici de sis línies del president Manuel Marchena a la presidenta Meritxell Batet. I com en el dòmino al Senat.

En el cas de Junqueras el tribunal tindria un problema: ¿qui estaria a la seva disposició per suspendre Junqueras, en aplicació no dels seus reglaments respectius sinó de l'article 384 bis de la llei de d'enjudiciament criminal, com van fer al Congrés i al Senat?

El Parlament Europeu havia deixat negre sobre blanc el 25 d'abril passat amb el "dictamen Drexler", responsable d'assumptes jurídics de la Cambra, assumpte en el qual manaven les autoritats judicials espanyoles.

I el Suprem, per la seva banda, va deixar igualment tancat en una interlocutòria llargament raonada que el suplicatori "retrospectiu" a Espanya gairebé finalitzat el judici oral, com demanava el lletrat Jordi Pina, no calia.

Per tant, per què no aplicar aquesta "doctrina Marchena" sobre la no necessitat del suplicatori –adoptada amb els diputats a Corts Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i el senador Raül Romeva– i amb l'eurodiputat electe Junqueras?

La Fiscalia sosté que al jurar/prometre l'acta d'eurodiputat Junqueras adquiriria el dilluns 17 de juny immunitat com a parlamentari europeu i això suposaria una interferència, perquè obligaria a demanar autorització (suplicatori) a la mesa del Parlament Europeu per continuar la causa contra ell.

Però Junqueras té immunitat com a diputat a Espanya i al jurar/prometre l'acta d'eurodiputat renunciarà a la que té per assumir la nova.

Quin és el problema? El suplicatori? Si ha quedat clar que no es necessita suplicatori en el cas del Congrés, per què caldria al Parlament Europeu?

Però és que, a més, el judici ha acabat i ha estat declarat "vist per a sentència". Què pinta aquí el suplicatori?

El problema se solucionava, d'acord amb el "dictamen Drexler", de la manera que les autoritats judicials nacionals volien que se solucionés. I això passava per una interlocutòria del Suprem que donés permís a Junqueras per acudir a la JEC, assumir l'acta i ser suspès 'ipso facto', automàticament.

Però el tribunal ha optat per ser coherent amb la seva negativa davant Batet.

Com es diria en castellà antic, doncs, 'sostenella y no enmendalla'.

Esclar que el cost d'aquesta factura és molt elevat i té repercussions de caràcter constitucional. Perquè el tribunal, impedint que Junqueras sigui eurodiputat, per més "temporal" que no "irreversible", es carrega el dret fonamental de l'article 23 de la Constitució de participació en els assumptes públics i dret a accedir a càrrecs públics, i ho fa regulant la presó preventiva i el risc de fuga, arribant a invocar la figura de Carles Puigdemont a la pretesa capital de la República Catalana de Brussel·les.

Ara bé, l'aparent "coherència" a seguir la ruta iniciada amb la negativa a resoldre la suspensió quan 'de facto' ho suggeria la presidenta del Congrés de Diputats planteja una incoherència en la delimitació de l'exercici de drets: els diputats espanyols poden jurar i se'ls suspèn, però els eurodiputats no poden jurar.

En altres termes: no sembla que aquesta prestidigitació sigui constitucionalment defensable.

Com en el tenis, hi ha errors forçats i no forçats. I el que s'acaba de cometre pertany als segons.