L’error d’Oprah Winfrey
L’any 1988 la presentadora Oprah Winfrey va convidar al seu programa ‘The Oprah Winfrey show’ quatre 'skinheads'. Asseguts en cadires al centre del decorat i amb la grada de públic al voltant, exhibien una bel·ligerància preocupant. Winfrey els feia preguntes sobre les seves conviccions i ells les expressaven de manera desafiant. Van comparar els afroamericans amb els micos. La presentadora els demanava: "¿M’estàs dient que perquè soc negra soc un mico?”, i un d’ells responia: “És un fet provat”. Winfrey anava cedint el micròfon a gent del públic indignada i alterada amb aquells personatges. Altres assistents reien del desafiament d’aquells ignorants que llançaven missatges contra els negres. A Winfrey l’espectacle se li va escapar de les mans i va haver de donar pas a publicitat. A la tornada, els 'skinheads' havien desaparegut. La presentadora va admetre que els havia expulsat perquè massa gent del públic li deia que sentia odi davant d’aquelles paraules i va considerar que era millor acabar amb aquell espectacle, que no aportava res.
Divuit anys després, el 2006, Oprah Winfrey recordava el programa amb penediment: “En aquell moment em vaig adonar que el que estava fent en realitat era empoderar-los i no pas deixar-los en evidència. I vaig decidir que no ho faria mai més”. Explicava que aquell dia va prendre consciència que la televisió només s’havia d’utilitzar per fer el bé. El 2011 Winfrey va fer un seguit de programes especials per acomiadar el seu xou. Es titulava ‘Greatest lessons’. En una d’aquestes emissions va intentar esmenar el seu error d’una manera sorprenent. L’equip de producció va tornar a localitzar dos dels 'skinheads' que aquell dia havien anat al seu programa. Eren Dave Mozilla i Mike Barret. Vint-i-tres anys després eren uns homes al voltant de la cinquantena amb pinta d’americans amables. Havia desaparegut qualsevol rastre estètic de radicals d’utradreta. Winfrey els va mostrar les imatges del passat i els va dir amb certa ironia: “Us he convidat perquè m’han dit que heu canviat...” Mozilla i Barret es van disculpar amb ella i l’audiència: “Des del fons del meu cor et demano perdó perquè vam ser maleducats, arrogants, disruptius i odiosos”. Winfrey va acceptar les disculpes. Quan Barret va intentar dir les primeres paraules, es va posar a plorar avergonyit. Tots dos van explicar que van acabar a la presó pels seus delictes. Mozilla fins i tot va matar un estudiant etíop sis mesos després d’haver anat al ‘The Oprah Winfrey show’.
Winfrey va esmenar el seu error, conscient que més enllà de l’espectacle, la televisió transmet valors i n’és responsable. Però la inèrcia era imparable i massa temptadora: la televisió més comercial ha perpetuat l’estratègia d’utilitzar l’odi i la provocació amb la falsa excusa de la denúncia social.