Un acord necessari per mantenir el suport a treballadors i empresaris

BarcelonaAl contrari del que va passar amb la crisi del 2008, en aquesta provocada pel covid-19 hi ha hagut acord gairebé unànime que calia una injecció potent de diner públic per ajudar treballadors i empreses a fer front a l'aturada forçosa. I un dels instruments més poderosos que ha fet servir el govern espanyol per assegurar això ha estat la figura de l'ERTO per força major. Amb aquest mecanisme, l'Estat ha assumit fins ara el 70% del sou del treballador –que pot cobrar la diferència si arriba a un acord amb l'empresari– i es bonifica l'empresari amb importants reduccions de la quota que ha de pagar a la Seguretat Social, que fins al 30 de juny van del 100% en el cas de les empreses de menys de 50 treballadors al 75% per a les que superaven aquesta xifra.

És a dir, que, durant els últims tres mesos, l'Estat –per tant, tots els contribuents– ha estat pagant el sou de fins a 3,4 milions de treballadors –el mes passat hi va destinar 3.000 milions d'euros en prestacions relacionades amb el covid– i deixant d'ingressar una considerable quantitat de diners a la Seguretat Social, que el govern espanyol xifra que pot arribar a ser de fins a 11.000 milions quan s'acabin les prestacions a finals de setembre.

Ha estat, però, un esforç molt important però necessari que ha evitat que les cues de gent demanant menjar no siguin encara més espectaculars. Moltes famílies han pogut sobreviure durant aquests mesos gràcies al que cobraven dels ERTO, tot i que és lamentable que encara hi hagi gent que no hagi cobrat per problemes amb la tramitació de l'expedient sigui per part de les empreses o de l'administració, que s'ha reconegut desbordada. Aquest dijous, a més, gràcies a un acord laboriós i feixuc entre tots els agents socials i el govern, es va pactar que els ERTO puguin allargar-se fins al 30 de setembre. És un acord important. Primer de tot, perquè és un acord, i això en aquestes circumstàncies de crispació política és ja tot un èxit. I segon, perquè posa un coixí perquè les empreses de sectors de més lenta i difícil recuperació, com per exemple les de serveis enfocats al turisme, puguin aguantar uns mesos més.

En aquesta negociació tothom ha cedit una mica per aconseguir un acord raonable. La bonificació de les empreses es va reduint de manera progressiva cada mes i es prohibeix naturalment que les que tenen treballadors en un ERTO total o parcial puguin fer hores extres o contractar treballadors externs amb comptades excepcions. Hi ha més condicions i també s'ha inclòs una clàusula pensant en un possible rebrot en els pròxims mesos. L'objectiu principal, però, s'ha assolit. És molt millor mantenir com sigui el teixit empresarial i els treballadors contractats que no pas deixar caure les empreses i haver de pagar atur i subsidi social. Però la inversió pública s'haurà de dedicar també a molts altres fronts que encara estan oberts, tant laborals –la precarietat i la pobresa han augmentat– com sanitaris o socials. I, de moment, baixen els ingressos i puja el deute. Cal reconèixer l'esforç de totes les parts en aquest acord i confiar en la responsabilitat de tothom, especialment de les empreses, però també dels treballadors, per assegurar que es farà un bon ús d'aquesta mesura excepcional.