Els escàndols i la corrupció taquen la imatge de l’empresa alemanya

Els experts ho atribueixen a la cultura del màxim profit en el mínim temps

La cancelleria vista a través de les finestres de l’edifici Paul Loebe Haus.
i Gemma Terés
08/08/2020
3 min

BerlínAlemanya té una imatge de productivitat, de qualitat, de país fort, rigorós i honrat. D’escàndols a Alemanya n’hi ha hagut sempre (Thyssenkrupp, Siemens...). Però en els últims anys s’han multiplicat i omplen més sovint titulars. Experts alemanys ho atribueixen a un canvi en la política i la cultura empresarial tradicional i al fracàs dels organismes reguladors a Alemanya.

“Considero que preval el principi d’honradesa, però la imatge que a Alemanya tot funciona bé no és certa”, afirma el sociòleg i economista alemany Heinz Bierbaum, que atribueix l’increment d’escàndols a un canvi de la cultura empresarial a Alemanya. “Durant anys havia prevalgut el model de direcció tècnica, però ara s’ha adoptat més el model anglosaxó, que posa l’accent en la direcció financera i en l’objectiu d’aconseguir el màxim profit en poc temps, de manera que els interessos dels accionistes passen sovint per davant”, afirma.

El politòleg Harald Wolf diferencia entre el control mutu que es produïa anys enrere, “quan hi havia una estreta relació entre bancs, companyies d’assegurances i indústria a través de participacions mútues“, i ara, “quan s’ha obert a la banca d’inversions i als mercats de capital liberalitzats”.

L’escàndol més important del Deutsche Bank va ser durant la crisi financera dels anys 2008 i 2009, quan es va destapar el negoci obscur d’hipoteques en el mercat nord-americà. Des de llavors s’hi van afegir, entre d’altres, els negocis en accions dels seus clients per blanquejar fins a 10.000 milions de rubles russos, la multa per part de la Comissió Europea (2013) per haver manipulat els índexs Euríbor i el Líbor britànic o els lligams amb l’home de negocis nord-americà Jeffrey Epstein, imputat per abusos sexuals. El que abans era un sinònim de banc tradicional i de confiança té ara la reputació del tot arruïnada a Alemanya.

Un dels escàndols que més han ferit la reputació de la indústria alemanya, un dels seus principals motors, ha sigut el del denominat Dieselgate, que va implicar la manipulació de motors de cotxes. El passat mes de maig el Tribunal Federal de Justícia alemany va pronunciar la sentència contra Volkswagen (VW) per fer servir una tècnica il·legal en els tubs d’escapament de milions d’automòbils amb motor dièsel. El gegant automobilístic està obligat a indemnitzar els propietaris. L’escàndol es va destapar als Estats Units el 2015 i no ha sigut fins ara que realment se n’han començat a derivar les conseqüències reals legals a Alemanya.

Per al sociòleg Bierbaum, el Dieselgate ha sigut un dels pitjors cops: “Que només per interessos s’hagi tacat una de les indústries centrals a Alemanya em sap molt de greu, perquè toca aspectes de correcció i solidesa. La indústria automobilística alemanya significa avenços tecnològics, cotxes de qualitat, i té un gran pes en les exportacions”.

En les últimes setmanes ocupa els mitjans l’escorcoll a la federació de bancs privats lligats a l’escàndol Cum-Ex, que utilitza buits legals en l’àmbit de les inversions per generar beneficis per als inversors i milers de milions de pèrdues per a l’estat alemany, un cas que durant anys no ha arribat a les instàncies judicials alemanyes per la pressió dels lobis.

El cas de Wirecard

També omple capçaleres l’escàndol de l’empresa de serveis financers Wirecard, ara en fallida després d’anunciar al mes de juny que faltaven gairebé 2.000 milions d’euros en efectiu. Un dels seus administradors va intentar enganyar l’auditor i no va poder publicar els resultats de l’any passat de les seves accions. “Empreses com Wirecard són problemàtiques des del principi perquè treballen en l’àmbit de l’especulació financera”, apunta el sociòleg i economista Heinz Bierbaum, que alhora considera que els mecanismes de control en aquest cas “han fracassat”.

L’afer Wirecard ha tacat la imatge de l’índex borsari de les principals empreses alemanyes, el DAX, i ha esquitxat el govern de coalició cristianodemòcrata (CSU/CDU) i socialdemòcrata (SPD) de la cancellera, Angela Merkel, acusat d’haver fracassat en els mecanismes de control.

“Des de la liberalització dels mercats financers als noranta no s’ha aconseguit establir una regulació efectiva, uns òrgans de supervisió efectius i crear una transparència real”, explica el politòleg Harald Wolf. “Fa temps que denuncio la destrucció de la responsabilitat social i que demano un reforç de la regulació i el control”, conclou.

stats