L’escola inclusiva i els terribles tuits

Ahir, que sabíem coses de l’estranya tornada a l’escola, els amics de Ciudadanos deixaven anar un tuit vistós que deia: “Gracias por incorporar nuestra enmienda para que los alumnos con trastorno de espectro autista puedan quedarse en el comedor con personal especializado”.

Esclar, el tuit a mi em suggereix que fins que no han arribat ells amb l’esmena, els alumnes amb TEA no es podien quedar al menjador, perquè no hi havia “personal especialitzat”. No és així. Com sabem els pares, mestres o alumnes que vivim el dia a dia de l’escola, els nens autistes i tots els nens amb necessitats especials es queden al menjador si els pares o tutors així ho consideren. Al meu entorn proper n’hi ha dos, de casos. En això es basa la idea -que té mancances grandioses- d’escola inclusiva. L’escola inclusiva és allò que vam decidir fer -però insisteixo que ens falten recursos econòmics- per no segregar alumnes amb necessitats especials si no cal. Potser els de Ciudadanos volen que la norma “ho expliciti” per a cada cas, perquè la norma, justament, parla de “necessitats especials” per no haver d’explicar cada cas de cada alumne. Els alumnes amb sordesa, intoleràncies, dislèxia, autisme, mobilitat reduïda, al·lèrgies, etcètera necessiten recursos. No cal fer un full per enumerar cas per cas, entenc.

Els monitors de menjador tenen els coneixements necessaris per tractar amb alumnes especials. Si no, els alumnes especials no hi poden ser. Però no té cap sentit demanar una formació més específica al menjador que a l’aula, on el nen en qüestió hi serà moltes més hores. El que han de demanar els de Ciudadanos, si volen ser útils més enllà de la claca i dels tuits, és que s’apliqui el decret d’escola inclusiva, amb tots els suports que preveu. El que han de fer, en realitat, és demanar diners. Diners per a mestres, per a transportistes, per a vetlladors, i, sobretot, per a pares, que estan abandonats.