Escoltem els que són a primera línia
BarcelonaEl Govern ha anunciat una marxa enrere en la desescalada per fer front al virus. Serà un Nadal amb restriccions més estrictes de les anunciades inicialment. A ningú no se li escapa que això és una galleda d'aigua freda, sobretot per al sector comercial i el de la restauració, però també per a aquelles persones que encara confiaven que podrien celebrar unes festes amb un mínim de normalitat. No podrà ser. I no cal viure-ho com un drama, sinó com una necessitat. De fet, com un compromís social. En realitat, vista l'evolució negativa de les dades epidemiològiques com a conseqüència de la mobilitat del pont de la Puríssima, i vist el que està passant en altres països d'Europa, no ens pot sorprendre una decisió així, que es concretarà en els pròxims dies.
A hores d'ara, tots hem après que la pandèmia del covid-19 és com una muntanya russa que ens obliga sobre la marxa a anar-nos-hi adaptant, individualment i col·lectivament. Ningú queda al marge dels seus costos per a la salut i per a la butxaca. Els governs d'aquí -català i espanyol- i d'arreu han anat fent assaig-error. Les economies més riques, com ara l'alemanya o la francesa, han pogut ser més contundents amb el tancament dels negocis i prioritzar la seguretat sanitària. Les economies menys solvents, com la catalana i l'espanyola, s'han vist empeses a fer equilibris entre la lògica epidemiològica i la lògica econòmica i social. En aquesta difícil balança, ara toca fer una frenada important o ens trobaríem aviat amb una tercera onada descontrolada de conseqüències sanitàries greus per a la població més vulnerable, per al sistema sanitari i, de fet, també per a l'economia, ja que en un escenari així més d'hora que tard s'acabaria produint un confinament dur.
La situació ara mateix torna a ser delicada, crítica. Només cal parar atenció als registres de contagis, d'ingressos hospitalaris, d'ocupació de les UCI i de mortalitat. El que ha passat a la residència de Tremp posa la pell de gallina, i d'altra banda hauria de comportar algun tipus de responsabilitat: resulta evident que les coses no s'han fet bé. Després de tot el que hem viscut aquests mesos, algunes lliçons no s'han après. Però més enllà d'aquest cas concret, el que tots hauríem de tenir clar és que la sortida de la pandèmia ha de ser comunitària, que cadascú hi ha d'aportar la seva part. La vacuna sola no farà el miracle. És la suma de decisions individuals responsables, inclosa la de vacunar-se quan toqui, el que ens permetrà sortir-nos-en.
Gairebé tothom ja ha patit en el seu entorn familiar, d'amistats o de feina alguna afectació pel covid, sovint tràgica. Això ens hauria de conscienciar i ens hauria d'immunitzar contra les respostes frívoles. També gairebé tots coneixem i hem tractat treballadors de la primera línia sanitària que han estat i estan al peu del canó, i que temen haver de fer front a una tercera onada. Escoltem-los. És per respecte a la seva feina i entrega que també hem d'actuar seguint les instruccions generals que s'adoptin. Necessàriament, aquest Nadal haurà de ser diferent: sí, cal la mínima interacció a les cases durant aquestes festes.
