Quan l’especulació esdevé titular de portada

SI ALGÚ BUSCAVA MÉS detalls dels fets de Cornellà a la premsa tenia els elements clàssics: la notícia (un home abatut després d’atacar una comissaria), les interpretacions (el possible lligam terrorista, el desig de suïcidi) i l’entorn (el tradicional veí que respon que no semblava a simple vista que l’home pogués apunyalar ningú). La Razón, però, va desistir de l’esquema clàssic davant d’un fets amb moltes incògnites i va innovar portant directament al titular especulacions que l’únic fonament que tenen, si es llegeix la notícia, és la imaginació del que la redacta. “L’atacant de Cornellà volia venjar el 17-A i va intentar suïcidar-se perquè era gai”. La segona part, l’orientació sexual, sorgia de les declaracions de l’exparella d’Abdelouahab Taib. I la primera? Per parts. Primer, el diari exposa que la Interpol esperava una acció a Europa, i “en aquest escenari podria emmarcar-se l’acció” de Cornellà. Quan vegin un condicional en un text, agafin la cartera. Després el rotatiu aprofita que l’exparella va parlar del “conflicte intern” de l’atacant per afirmar que, com que coincidia amb l’aniversari del 17-A, “podria haver estat el detonant de l’acció de Cornellà”. Segon condicional, i anem pel hat trick : unes declaracions sobre una suposada reacció irada d’Abdelouahab Taid en veure l’homenatge a la televisió a les víctimes de la Rambla que no s’atribueixen a ningú. ¿L’única veritat sobre la relació dels fets d’ahir amb el 17-A? Que els Mossos descarten qualsevol relació.

EL FRACÀS DE GIRAUTA

El diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta es confessa en una entrevista a El Mundo : “Amb 15 anys em vaig fer maoista per divertir-me i per lligar”. Veient l’evolució política de Girauta, cal concloure que abans de ser taronja va acumular unes quantes carbasses.