Espelmes amb olor d’orgasme
Després de l’èxit de l’espelma que feia la mateixa olor que la seva vagina, tal com ella mateixa la va presentar, l’actriu i empresària Gwyneth Paltrow ha llançat una nova espelma que es diu Això fa olor als meus orgasmes. Es tracta d’una creació que mescla notes florals i cítriques que desprenen conjuntament “una aroma sexi, sorprenent i tremendament addictiva”, segons ha explicat aquesta setmana ella mateixa al programa de Jimmy Fallon, on també ha fet autobombo dient que la caixa de l’espelma l’ha “decorat amb focs artificials”.
El ciri en qüestió, que es ven per l’escandalosa quantitat de 66 euros, només és un dels productes estrambòtics amb els quals l’artista factura milionades a través de la seva web, oberta des del 2008. Des de llavors, la protagonista de Shakespeare in love ha tingut un gran èxit empresarial que assenyala, per una banda, que ella és molt llesta i, per l’altra, la decrepitud d’Occident. I és que a la seva pàgina, més enllà dels seus ciris friquis, ven altres articles igualment filofraudulents com, per exemple, un esprai “repel·lent de vampirs mentals” -per 25 euros!- que promet desterrar les males vibracions de les nostres vides espantant les persones que les causen gràcies a uns ingredients insondables entre els quals només falta una raspadura de banya d’unicorn. No m’ho invento: “aigua sintonitzada” i “cristalls reiki” formen part de l’alquímia.
Al costat d’aquest esprai antivampirs mentals -amb el qual, si funcionés, podríem fumigar Díaz Ayuso, el TC, la telebotiga o Ana Rosa-, Paltrow també dona consells de bellesa i salut. La web, que vol ser com una d’aquestes revistes neoliberals - Aka femenines- que van des de la teva ment fins a la teva butxaca, intenta conduir a les vendes sempre després dels suggeriments. Entre els consells que hi ha donat hi ha faules com injectar-se vapor a l’úter a través d’un petit tron on seure per netejar-lo i reequilibrar les hormones, deixar-se picar per abelles per reduir la inflamació del cos, no menjar pops perquè els pops “són massa llestos per ser menjar” o fer-se ènemes de cafè per netejar-se el còlon. L’estri per fer-ho el venia ella, of course, per uns 110 euros.
També oferia al seu lloc web uns pegats de benestar que deia que portaven el mateix carboni que la NASA feia servir per als seus vestits espacials, cosa que la institució va haver de desmentir públicament. No era el primer cop que Paltrow feia el ridícul a escala planetària. Prèviament ja havia sigut condemnada pels tribunals nord-americans a pagar 125.000 euros de multa per fer publicitat enganyosa, perquè anunciava que uns ous de jade que servien per regular la menstruació i controlar millor la bufeta.
Entendran vostès que després de tot això aquesta web hauria d’estar tancada, no? O si més no, hauria de ser un fracàs comercial del qual només n’haurien de quedar captures de pantalla a la deriva per Twitter. Doncs no és així. Ni de bon tros. Segons The New York Times, és un negoci valorat en 250 milions d’euros. No està gens malament, oi? Doncs no. Sobretot per a ella. Vist des de fora, a mi només em permet pensar que si un e-commerce tan tronat triomfa a aquest nivell és perquè com a societat devem estar acabats. Si la gent que es preocupa pel seu benestar emocional i per la seva salut en general acaba comprant-hi, què no faran els que no es preocupen per res ni per ningú? ¿Votar Donald Trump? Potser sigui el més light que poden arribar a fer.
Un disc d’Elton John per a Kim Jong-un
I parlant de Donald Trump, no em puc estar de comentar que gràcies a les primeres filtracions del llibre del seu fugaç col·laborador John Bolton, The room where it happened, hem sabut que el president de color Cheetos pretenia apaivagar les hostilitats entre els EUA i Corea del Nord regalant-li a Kim Jong-un un disc autografiat d’ Elton John que incloïa la cançó Rocket man. Sí, a un dels senyors que lideren la cursa nuclear global. Ara se senten més segurs, oi?
Doncs no es relaxin, perquè encara és pitjor. Es veu que, per a virtut de tota la gent que acompanya Trump, el disc no va arribar a mans del dictador nord-coreà, que no necessàriament hauria interpretat bé la lletra de la bonica cançó de John. Això es veu que no va acabar d’agradar a Trump, perquè, segons alguns mitjans nord-americans, el que ell volia aconseguir amb aquest regal era acostar-se al cantant britànic. Es veu que n’és molt fan i que arrossega el trauma que aquest li digués que no a cantar en la seva investidura. Ara se senten encara més segurs, oi? La seguretat mundial en joc per fer amics artistes... Iuhu!
Encara sort que sempre ens quedarà la gent del carrer per posar una mica d’ordre. Arran de la imperdonable mort a mans de la policia de George Floyd, a Louisiana han encetat un Change.org que ja porta més de 50.000 signatures per reemplaçar les estàtues dedicades a racistes històrics per estàtues de Britney Spears. Sé que llegit així de cru pot fer gràcia, però tenen més raó que un sant. La cantant va créixer allà, sempre hi ha tornat i quan hi va haver l’huracà Katrina va ser una de les principals donants. Tant de bo se’n surtin. Quina justícia tan poètica acabar substituint icones de la repressió racial per Britney Spears, que com a bona estrella del pop és absolutament inclusiva. I, per cert, aquí què farem amb aquest tema? Quina estàtua hem de substituir per una de la Bad Gyal? Que algú engegui aquest Change.org ja, si us plau!