Esperant la davallada

L’economia no és, desgraciadament, una ciència exacta. Si ho fos ens estalviaríem molts maldecaps. Però tampoc és una ciència tan desconeguda com per ignorar que la situació dels últims anys no és normal. Que els creixements superiors al 3% del PIB poden durar uns anys, però que inevitablement s’acabaran. Que la benzina que ha alimentat aquests creixements ha vingut en una part gens menyspreable de factors externs (metafòricament anomenats vents de cua ) que no tenien res a veure amb l’actuació de les persones que gestionen l’economia catalana o espanyola. Que la frenada algun dia derivarà en recessió, o sigui, en una caiguda de l’economia. Perquè l’economia no és una ciència exacta, però sabem que, a diferència del que deien alguns savis abans de la crisi que va esclatar fa una dècada, les recessions tard o d’hora s’acaben produint. I per sobre de tot, el que sap pràcticament tothom és que la massiva creació d’ocupació dels últims anys es destruirà tan aviat com aquesta davallada arribi. Disfrutem del que ens quedi.