Esperant el referèndum des de l’exterior

Cada matí la Sra. Maria Àngels passeja prop del kindergarten. Xerra amb veïnes de fa més de 50 anys. Té un alemany excel·lent, no se li nota l’accent de Palamós fins que, de sobte, canvia al català. Emigrant dels anys 60, és un dels més de 285.000 catalans que viuen a fora, dels quals més de 217.000 (sense comptar els que no es registren) són votants que podrien dir-hi la seva en el referèndum i en les eleccions. Molts, però, no hi participen. Perquè no poden votar, o no se senten interpel·lats, o no ho saben o, simplement, per falta de motivació. Finalment m’he atrevit a demanar-li si la família votava. “Però si no hi vivim, a Catalunya... Ai, la política; si no t’ho expliquen bé, t’enganyen. Si ens volguessin per votar, ja ho dirien. I segur que tot són papers!” L’entenc. Com també entenc el jove enginyer que ja en té prou aterrant en un nou país per buscar-se la vida.

Els quatre convençuts de fora seguim llançant-nos de cap a l’urna sempre que toca. Tot i no tornar, ens toca ajudar-vos: els nebots mereixen un futur digne. I ens desvivim per fer a temps els papers en consolats i delegacions electorals provincials: atents a la data per demanar el vot (l’anomenat voto rogado, que s’ha de sol·licitar). Documentació. Un ciri per rebre les paperetes. Si arriben a temps, papereta al sobre petit amb fotocòpia X i Y. Tot al sobre mitjà amb l’altra fotocòpia i formulari emplenat en majúscules, a l’adreça catalana. I, si sobrevius, tot al sobre gran i cap al consolat en persona o per correu. I que arribi. I ves a saber què en fan, si arriba. De debò: com podem esperar que la Sra. Maria Àngels i fills estiguin motivats per fer aquest viacrucis?

Any 2017: referèndum a la vista i sorgeixen preguntes. Com s’està informant els que som fora? Quins missatges són convincents? I sobretot: ¿per quins nous canals s’arriba als segments fins ara desinformats? ¿Algú creu que uns tuits des dels perfils de sempre arriben? Doncs no, no surten de la bombolla. Perquè a Twitter la gent segueix perfils per interessos. O ho reps mil cops o ni t’arriba. El 2016 es va prometre un pla de comunicació des de Governació, però els que estem atents hem comprovat que s’han fet servir els canals clàssics i s’ha arribat a poca gent nova. La prova? El famós registre de catalans a l’exterior engegat l’any 2014 i reimpulsat no arriba als 10.000 inscrits. Ens en falten més de 275.000! On són? Els deixem fora?

Si ens reuníssim tots els expatriats formaríem la segona ciutat de Catalunya. I les vacances són a la cantonada. Com s’arribarà fins al setembre a les Sres. Maria Àngels, als exiliats laborals, als investigadors i estudiants? Els indecisos són la clau a Catalunya, sí. Però a fora teniu tota una ciutat a qui arribar encara. I no tindran ni col·legi ni òbviament consolat per votar al referèndum. Com s’informarà el 90% que falta, quan fins ara no s’ha fet?

La nova llei de comunitats catalanes a l’exterior ens garanteix drets, és un pas. Però no resol grans qüestions: dependrem del voto rogado a les eleccions. I el pitjor: fa un any que Governació ens promet el vot electrònic i ningú s’atreveix a confessar-nos que no el podrem exercir. Fa quatre dies Holanda va recomptar a mà els vots per la por d’un ciberatac exterior (un moment: ciberatacs, Espanya...?, em sona). Si ni tan sols ells que són 17 milions l’han implementat, ¿pot garantir el Govern que el vot electrònic a Catalunya serà segur aquesta tardor, per al referèndum o les eleccions? És absurd generar falses expectatives.

Són preguntes en veu alta el juny del 2017, esperant que la Generalitat hi treballi al 200%, amb ple coneixement de les circumstàncies. Des del carrer i les institucions ajudem a fer créixer el registre exterior: boca-orella, els veïns que saben que aquell noi del primer marxa a fer un Erasmus, el cosí de l’Argentina, penyes del Barça, el concert dels Manel a Suïssa... Segmentació i canals. Anar més enllà dels ja habituals casals, l’ANC i la FIEC per arribar realment a gent nova i superar el vergonyós llindar del 8% de vot exterior actual.

Tant de bo la pròxima cita amb les urnes no torni a fer evident que els catalans de fora tenim menys drets a l’hora de votar. I vull pensar que, si convenço la Sra. Maria Àngels de fer papers, hi haurà un pla efectiu perquè els expatriats votem. Perquè el Dia R hi hem de ser tots els que puguem aplegar. I cal que, a banda dels que ho fem al carrer, qui organitza la votació, el Govern, mobilitzi tothom a consciència i ho faci possible. És també el nostre país i volem els mateixos drets de ser informats i escoltats.