L’esport americà se suma a la lluita contra el racisme

BarcelonaTancats durant més d’una hora al vestidor del pavelló, els jugadors dels Milwaukee Bucks de la NBA van arribar a la conclusió que no volien jugar el partit del play-off de la millor lliga de bàsquet del món contra els Orlando Magic. Els rivals ja eren a la pista, escalfant, quan es va començar a escampar la notícia. Els Bucks es declaraven en vaga per protestar contra aquest racisme que no ha desaparegut mai del dia a dia als Estats Units. I, de mica en mica, altres esportistes es van sumar a la seva iniciativa, fins aturar l’esport professional en un país que torna a viure una onada d’incidents després que un policia va disparar per l’esquena set cops a Jacob Blake, un ciutadà afroamericà a Kenosha, Wisconsin. “Abans que atleta soc una dona negra. I, com a dona negra, trobo que hi ha qüestions molt més importants que necessiten atenció immediata, en comptes de veure’m jugar a tenis”, va dir la tenista japonesa Naomi Osaka, filla d’un haitià i una japonesa. Osaka es va retirar del torneig de Cincinnati per donar suport a les protestes d’altres atletes i recordar que ha patit racisme al llarg de la seva carrera a un esport “majoritariament blanc. Les graderies sempre són blanques”.

“Demanem justícia per a Jacob Blake i exigim que els responsables siguin detinguts”, van llegir en un comunicat George Hill i Sterling Brown, jugadors dels Bucks, un equip de l’estat de Wisconsin, on van tenir lloc els fets que van deixar Blake lluitant per la seva vida. Els propietaris de l’equip, Marc Lasry, Wes Edens i Jamie Dinan, van emetre un comunicat en suport als seus jugadors. “Cal intentar canviar la societat i fer-la millor. Es tracta que el lema «Black Lives Matter»(la vida dels negres compta) que portem a la samarreta no sigui una marca comercial”, va explicar Gianni Antetokounmpo, la gran estrella dels Bucks. El jugador grec, fill de pares nigerians, també ha patit el racisme, tant a Grècia com als Estats Units, on abans de fer-se famós no el van voler servir en un restaurant.

Les grans estrelles de la NBA, joves multimilionaris amb grans contractes, s’han unit als manifestants que lluiten contra el racisme just quan el partit de Donald Trump, el Republicà, fa el seu congrés. Malgrat que els jugadors han negociat tornar a jugar aquesta nit, aturant la competició han demostrat “que l’esport nord-americà és una eina per millorar la societat”, tal com defensa Kareem-Abdul Jabbar, mític jugador dels Lakers dels anys 70 i 80. La lliga femenina de bàsquet també es va aturar i les jugadores del Washington Mystics van arribar al pavelló per jugar un partit que no arribaria a començar contra les Atlanta Dream amb samarretes amb unes lletres que formaven el nom de Jacob Blake, per davant, i tenien set forats per l’esquena. A la lliga de beisbol es van suspendre tres partits pel mateix motiu. “La nostra comunitat i la nostra nació pateix tant dolor, que volem que l’atenció estigui centrada al 100% en el que és més important que el beisbol”, explicava ahir el jugador dels Milwaukee Brewers Brent Suter. Tampoc es van jugar cinc partits de la lliga de futbol, un esport en què cada cop més aficionats nord-americans porten missatges contra el racisme a les graderies. La capitana de la selecció de futbol, Megan Rapinoe, s’ha convertit en una de les veus més actives en la lluita contra la intolerància. De fet, ja va deixar clar que no volia ser rebuda per Donald Trump a la Casa Blanca després de guanyar el Mundial de futbol. En un esport en què la majoria de propietaris d’equips solen ser milionaris conservadors propers a Trump, com és el futbol americà, diferents equips van suspendre els entrenaments de pretemporada.

“En un país com aquest, que ha segregat la població durant dècades, l’esport i la música han estat sempre motors de canvi. Per a la gent de color, una de les poques maneres de pujar socialment era fer-se esportistes o músics”, defensa Ken Burns, director de documentals sobre la història dels Estats Units. “El debat sobre el racisme forma part de nosaltres. El nostre discurs comença el 4 de juliol del 1776, quan neix un estat independent que afirma que tots els homes han estat creats iguals. Però qui va escriure-ho tenia més de 100 esclaus i no ho considerava contradictori”, afegeix.

De la boxa a la NFL

Segurament el primer esport que va aconseguir canviar coses va ser la boxa. Un esport que obria una porta, de la manera més brutal, a cops de puny, als col·lectius immigrants que inicialment no eren ben rebuts, com els jueus, els italians, els irlandesos o els porto-riquenys. I, per descomptat, als negres. El 4 de juliol del 1910, Jack Johnson va convertir-se en el primer boxejador negre que es coronava campió dels pesos pesants derrotant un púgil blanc. A mesura que els telegrames van escampar el resultat del combat, més de 30 persones van perdre la vida, la majoria afroamericans linxats mentre celebraven el triomf de Johnson. Abans, tot i que no estava prohibit, no es permetia als negres aspirar al mateix títol que els blancs. “Hi havia les competicions per a negres. Les negro leagues. Però, un cop els empresaris van veure que podien guanyar més partits amb el talent d’esportistes de color, va començar el canvi”, explica Burns. Els primers jugadors negres de la NBA no van signar contractes fins al 1950. A la lliga d’hoquei sobre gel van esperar fins al 1981. Tots ells seguint el camí obert per Jackie Robinson, el primer negre que va jugar a la MLB de beisbol. Cada 15 d’abril, de fet, és el Jackie Robinson Day, que rememora el dia del seu debut, quan va rebre insults d’aficionats i rivals.

Als anys 60, quan bufaven vents de canvi als Estats Units, l’esport també va alçar la veu quan els atletes John Carlos i Tommy Smith van aixecar el puny, on portaven un guant negre, al podi dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968. Tots dos serien expulsats de la Federació en una època en que el boxejador Muhammad Ali, llavors el millor del món, va refusar servir a l’exèrcit durant la Guerra del Vietnam fent ús de l’objecció de consciència. Ali va ser sentenciat a passar per la presó, d’on va sortir més radicalitzat contra el racisme.

Els últims anys l’esport ha donat un nou símbol a la lluita contra el racisme: Colin Kaepernick, el jugador de futbol americà que el 2014 va decidir agenollar-se mentre sonava l’himne abans dels partits per protestar, precisament, contra el racisme i la violència contra els afroamericans. El seu equip, els San Francisco 49ers, no li va renovar el contracte i Kapernick no juga des del 2016. Però milions de persones arreu del planeta s’agenollen, com ell, aspirant a canviar el món. “El que veiem és conseqüència d’anys de racisme sistemàtic. Per això els jugadors tenim clar que ens toca fer d’altaveu d’aquests problemes, perquè tothom ens mira i podem fer que es parli del problema”, va dir una de les estrelles de la competició, el català Marc Gasol.

Identifiquen el policia que va disparar a Blake

Mentre continuen les protestes, la policia de Kenosha va identificar ahir el policia que va disparar set trets per l’esquena a Jacob Blake davant dels seus tres fills. Es tracta de Rusten Sheskey, que ha treballat durant set anys al departament. Però el comunicat obre més interrogants, ja que al·lega que davant del seient del conductor del cotxe de Blake, on havia entrat abans que l’agent li disparés, hi van trobar un ganivet.

El departament de Justícia dels Estats Units ha ordenat a l’FBI una investigació de drets civils sobre els fets, i el governador de Wisconsin, Tony Evers, ha autoritzat el desplegament de 500 soldats de la Guàrdia Nacional a Kenosha per recuperar el control dels carrers. Blake continua a l’hospital i, segons va dir dimecres la seva família, no podrà tornar a caminar a causa de les lesions.