Un esport global i una NBA més internacional
TorontoBé, efectivament, a Toronto fa fred. Molt de fred. Dels -5º de la primera jornada als -25º de la segona. Els locals hi estan acostumats i els visitants, que són molts, no tenen més remei que adaptar-s’hi. A l’Air Canada Center, divendres a la nit, el Rising Star Challenge inaugura el primer dels grans esdeveniments. Els millors jugadors joves de la lliga s’enfronten en un partit en què, realment, el de menys és el resultat -o la defensa-. Sí que és remarcable i important l’enfocament de la NBA en l’esdeveniment.
Per segon any seguit en l’All-Star, el partit enfronta un equip amb jugadors dels Estats Units contra un equip internacional, amb jugadors de la resta del món. La visió de la lliga a l’hora de vendre el seu producte s’adapta a la realitat de l’esport. El bàsquet és un esport global, i la millor lliga del món, també. L’equip internacional, el World Team, amb l’exblaugrana Mario Hezonja, que va destacar especialment en la primera part, el letó Kristaps Porzingis -la gran estrella dels Knicks- i el congoleny Emmanuel Mudiay, entre d’altres, està farcit de jugadors amb un talent i projecció a la mateixa alçada que l’equip nord-americà (aquest últim va acabar guanyant per 157-154, amb Zach Lavine, dels Wolves, com a MVP). La lliga no només ho sap sinó que potencia aquest fet. Però hi ha molts més exemples. Per començar, som al Canadà, i és la primera vegada que l’All-Star se celebra fora dels Estats Units. El Canadà és un país amb un interès creixent pel bàsquet i amb una generació de jugadors joves, amb Andrew Wiggins al capdavant, que ha agafat el relleu de l’ídol Steve Nash i que emergeix amb molta força en el panorama internacional. Els Raptors, l’equip de la ciutat, s’han convertit en un dels millors equips de la lliga i tenen un mànager general, Masai Ujiri, nascut a Nigèria. La NBA no només és conscient del panorama sinó que també el promociona.
En una altra part de la ciutat, lluny de l’Air Canada Center, cada matí es reuneixen al pavelló de la universitat de Ryerson un grup de 53 joves de 27 països diferents que participen al Basketball Without Borders. Un cop més, la iniciativa de la NBA i la FIBA de crear una comunitat global es posa de manifest. A la pista, el català del FC Barcelona Eric Vila competeix amb un grup de jugadors que formen part de l’elit mundial. Entrenadors de diferents parts del món dirigeixen els entrenaments, i scouts de tota la lliga observen i avaluen uns talents que, en alguns casos, poden acabar participant en l’All-Star de la lliga en pocs anys.
Mentre els jugadors que participaran als concursos de dissabte a la nit entrenen, els all-stars de diumenge fan un entrenament de portes obertes amb totes les entrades venudes en un centre de convencions. La maquinària de màrqueting funciona com un rellotge suís. Al mateix temps, a l’Art Gallery d’Ontario comença la recepció organitzada per NBA Àfrica. Ujiri i el cap de la NBA al continent africà, Amadou Gallo Fall, donen la benvinguda als assistents, inclòs el president de Ruanda, Paul Kagame. Un panell gegant darrere l’escenari mostra el lema de la recepció: “Transformem la joventut africana mitjançant l’esport”. Els esforços de la NBA per desenvolupar el bàsquet a l’Àfrica són una prioritat per a la lliga des d’un punt de vista social, donant oportunitats als joves, però també des d’un punt de vista comercial. El comissionat Adam Silver ho deixa clar: “No són una organització benèfica”. Aquesta visió, les aliances estratègiques i l’aportació de figures clau com Dikembe Mutombo fan que l’impacte de la lliga a l’Àfrica sigui efectiu. Mutombo comenta: “Molta gent jove a l’Àfrica no té esperança, potser pensen que el món els ha fallat. Entre tots hem de treballar junts per donar-los oportunitats”. L’estiu passat es va disputar a Johannesburg el primer partit de la NBA de la història a l’Àfrica, i tots els presents, inclòs un dels vicepresidents de la lliga, el català Chus Bueno, tenen clar que la fita es repetirà. El bàsquet és global i la NBA, inevitablement i estratègicament, ho és també cada cop més.