Esportistes, esportistes
El cap de setmana passat va ser d’aquells que fan gaudir els amants dels esports individuals. Va acabar una Vuelta a Espanya emocionant com feia anys que no vivíem. Es va disputar la final de les Sèries Mundials de triatló a Austràlia i Escòcia va ser l’escenari del Campionat del Món de skyrunning (curses d’alta muntanya). Sense passar per alt el rècord del món de marató aconseguit a Berlín pel kenià Kipchoge.
A les tres primeres proves hi hem tingut protagonistes coneguts que ens poden caure bé o no, podem ser afins o no a les seves declaracions. Alguns són comunicatius, altres tímids. Alguns humils, altres orgullosos..., però hi ha esportistes a qui no podem negar els mèrits i avui us vull parlar de tres en concret.
Tot i haver perdut el podi, el ciclista murcià Alejandro Valverde, als seus 38 anys i després d’una temporada complicada durant la qual s’ha recuperat d’una lesió important, ha estat lluitant acarnissadament, donant-ho tot fins a l’últim dia, en una Vuelta protagonitzada per etapes molt exigents i per ciclistes d’una nova generació, molt joves i amb un gran potencial físic. En una competició de 20 dies, la recuperació és un dels elements clau i no és igual en la vintena que als trenta llargs. Ha estat a punt de sumar un més podi al seu llarg palmarès. Només em puc treure el barret.
El triatleta Mario Mola ha estat un altre dels protagonistes. Ha sumat la seva tercera victòria consecutiva a les Sèries Mundials de triatló. La seva sang freda per remuntar disciplina rere disciplina i plantar-se al davant amb aquella classe amb la qual fa el tram a peu em deixa sense alè. És un exemple clar de determinació. Sap on guanya les curses i en treu el màxim profit. No s’amaga rere els rivals per guanyar a l’última volta. Imposa el seu ritme i, si algú el vol seguir o avançar, és lliure de provar-ho. Senzillament, és espectacular veure’l córrer.
I he deixat per al final un esportista que si no conegués de primera mà asseguraria que és un extraterrestre. Conec bé l’esport i sé que tot el que ha aconseguit és inversemblant. Parlo de Kilian Jornet. Aquest cap de setmana, en concret, ha guanyat dues proves del calendari internacional. Dissabte es penjava la medalla d’or al Campionat del Món rebaixant en vint minuts el rècord de la prova i, tot just 24 hores després, pujava a l’esglaó més alt del podi en una prova de les Sèries Mundials.
La meva àvia, quan volia destacar molt alguna cosa, la repetia dues vegades. Doncs això: esportistes, esportistes.