Està passant un huracà

Va ser ahir, a Barcelona, cap a dos quarts de deu del matí. Tot d’un plegat es fa de nit, una ventada furiosa, les finestres que peten i aigua que cau a raig. Un amic que viu en un desè pis m’escriu esglaiat: “Sembla que estigui passant un huracà, com si s’estigués acabant el món!” Els fenòmens atmosfèrics extrems ja són freqüents i ahir en vam viure un. Els fenòmens polítics extrems també comencen a ser freqüents, només cal mirar als Estats Units o al Regne Unit. O a Catalunya, on, contra l’evidència científica, els tribunals han decidit mantenir les eleccions per al 14 de febrer i prendre’s uns quants dies per confirmar-ho o no. Simultàniament, el CIS publica una enquesta triomfant per al ministre de Sanitat, mentre una ciutadania empobrida per la pandèmia pensa que si li toca anar a presidir una mesa igual no hi va. I potser tampoc no va a votar. No és que ho sembli, és que està passant un huracà.