Qui estarà disposat a fer un sacrifici per Neymar?
BarcelonaFalten poc més de cinc dies perquè es tanqui el mercat i el cas Neymar segueix estant en boca de tots. I sense una solució evident. És un cas en què hi ha diferents interessos en conflicte.
Tenim el jugador, que ha deixat clar al PSG que vol anar al Barça. Però no públicament, no fos cas que el club blaugrana no arribés a un acord amb el PSG. La seva segona opció seria anar a qualsevol club que no comporti quedar-se a França.
Els francesos, per la seva banda, volen treure’s de sobre el brasiler. Però no a qualsevol preu, i, si pot ser, al club que sigui menys al Barça.
I el Barça vol que torni Neymar, però tampoc pot pagar el que en demanen si no convenç Dembélé per entrar en l’operació. De fet, el Barça és qui ho té pitjor. Ha retransmès totes les negociacions, minut a minut, pas a pas. Ha volgut que quedi constància, suposo que per fer content Messi, que han intentat el fitxatge de Neymar. Però de cara a l’aficionat no sé fins a quin punt agrada. Si acaba venint és arrossegar-se per un jugador que et té denunciat, que val molts diners i que hem de veure quin rendiment tindrà. Si no acaba venint, hauràs fracassat i el PSG t’haurà tancat la porta als nassos per enèsima vegada. Seria tot el contrari d’un win-win.
I el Madrid? Ha estat sempre en segon terme. Esperant en silenci, sense que s’hagi deixat veure en cap negociació. Sense que hi hagi hagut cap moviment públic del seu president. Però sempre a l’ombra de les negociacions. Confien que el PSG, abans d’acceptar l’oferta del Barça, els donarà el dret a igualar-la. Tindran l’última paraula. Si decideixen fitxar-lo portaran un jugador que necessiten més que el Barça, ja que estan mancats d’estrelles. Una figura mundial que el vestidor també està pressionant perquè vingui. Sobretot Ramos, que hi veu una bona oportunitat per millorar la seva nòmina. Si ve Neymar cobrant el que diuen que cobrarà serà el primer de la cua a demanar la millora. A més, no ens enganyem, li prendrà el fitxatge al Barça als morros, i això sempre agrada. Però si no ve, diran que a ells mai els ha interessat i que era una operació econòmicament inviable i esbojarrada, que probablement ho és.
En resum, és difícil tenir contentes totes les parts. És una partida d’escacs a tres bandes. Però en què totes les solucions possibles tenen la seva part negativa i en què els interessos no casen de cap manera. Veurem si algú està disposat a cedir o a sacrificar-se. O si després de tan d’embolic, tot quedarà igual i tot plegat no haurà servit de res.
