‘Estat judicial’ i sentència del Procés

PeriodistaLa sentència del judici del Procés estarà a punt, segons totes les fonts consultades, els primers dies d’octubre. Però ¿i la notificació? Si finalment el 23 de setembre Pedro Sánchez no és investit s’obrirà pas la convocatòria de noves eleccions el 10 de novembre. I si el tribunal del Procés es manté en el calendari de principis d’octubre, la notificació de la sentència coincidiria amb la precampanya en un país abocat a la brega electoral. Fonts jurídiques i judicials assenyalen, com ja va explicar l’ARA, que la repetició electoral provocaria que s’ajornés la notificació de la sentència.

Un ajornament de la notificació no influiria directament sobre la votació del 10 de novembre, però en canvi tindria impacte en el desenllaç de la situació política posterior, ja que la sentència es notificaria poc després de les eleccions. Això faria impossible, per exemple, que ERC facilités la investidura de Pedro Sánchez en cas que fes falta la seva abstenció. El problema, segons assenyala una font judicial a l’ARA, és fins quan cal ajornar la notificació. “Pot conduir a una prolongació excessiva. El millor seria aconseguir la investidura al setembre i tenir govern per aquelles dates”, apunta.

La relació entre la sentència i una eventual repetició electoral reflecteix la transició entre l’estat de dret i l’estat judicial a Espanya. L’expansió del poder de les institucions judicials que ha omplert el buit provocat per la debilitat de la política i els polítics. En tot cas, és molt difícil escollir un moment exempt de repercussions polítiques tenint en compte la Diada i el segon aniversari de l’1-O.

Una sentència “dura”

Les deliberacions del tribunal han aplanat el camí a la redacció de la sentència. A més de la qualificació jurídica dels fets, sobre els quals no sembla que hi hagi discrepàncies significatives, es planteja la necessitat de definir minuciosament les proves contra cadascun dels acusats. “La sentència serà dura”, s’afirma. Però això ja es donava per descomptat amb el manteniment de les presons preventives. Falta per resoldre l’enigma central: rebel·lió o conspiració per a la rebel·lió.

La violència per justificar la qualificació d’alçament violent i públic que requereix la rebel·lió de l’article 472 del Codi Penal va ser i serà el tema cabdal de la sentència. Si el tribunal, tot i considerar que hi va haver fets violents l’1-O, opta per figures diferents de la rebel·lió pura i dura que defensa la Fiscalia, això suposarà una rebaixa important de les penes. I en aquest desenllaç caldrà veure si el tribunal, com afirmen certes fonts, sol·licita una modificació legislativa de l’article 472 del Codi Penal, ja que una nova redacció podria aplicar-se retroactivament sempre que fos més favorable als acusats.