Els Estats Units abandonen els kurds, aliats contra l'Estat Islàmic
BarcelonaPocs dies després que el president dels Estats Units, Donald Trump, decidís unilateralment retirar les seves tropes del nord de Síria, on han combatut colze a colze amb els kurds contra l'Estat Islàmic, Turquia ha decidit envair la zona. L'objectiu del president Erdogan és, amb l'excusa de perseguir "terroristes", expulsar els kurds de la seva frontera, ja que els considera una amenaça, i reubicar en aquesta zona milions de refugiats del sud de Síria que ara són al seu país. Un cop més, el poble kurd és víctima d'una geopolítica mundial, sempre contrària als seus interessos, que els condemna a ser uns pàries en gairebé tots els països on viuen: Turquia, l'Iran, Síria o l'Iraq.
Aquest cas, però, és especialment sagnant perquè els kurds han estat les forces de xoc sobre el terreny en la guerra contra el Daeix i el seu autoproclamat califat. Sense la participació de les anomenades Unitats de Protecció Popular (YPG), armades i entrenades per experts nord-americans, no hauria estat possible derrotar els jihadistes. Ara, quan ja no són necessaris, Donald Trump ha decidit abandonar-los a la seva sort, conscient que Turquia sempre havia vist amb recel la col·laboració de Washington amb els kurds i que aprofitaria la més petita ocasió per intervenir amb el seu poderós exèrcit, el segon de l'OTAN en efectius. Així és com Occident paga el sacrifici dels kurds contra el jihadisme.
La decisió de Trump ha provocat encesos debats a Washington i una gran preocupació per dos motius. El primer és que deixa la credibilitat dels Estats Units com a soci sota mínims. I el segon és que ara s'obre un nou i perillós front en la guerra de Síria de conseqüències imprevisibles. La llista d'interrogants que provoca el moviment d'Ankara és molt llarga. Per exemple, qui es farà càrrec dels milers de jihadistes i les seves famílies que ara estan reclosos en centres controlats pels kurds?, ¿es veuran obligats els kurds a unir forces amb el règim de Baixar al-Assad, del qual Turquia és enemic?, ¿tindrà ara l'Estat Islàmic una nova oportunitat per refer-se?
Però més enllà d'aquestes qüestions, aquest nou capítol de violència a la zona hauria de servir perquè l'opinió pública occidental, bàsicament l'europea i la nord-americana, prengués consciència del drama del poble kurd, sotmès a una persecució implacable per part de Turquia fins i tot fora de les seves fronteres. Perquè a dins s'ha perseguit l'ús de la llengua kurda (fins i tot negant-ne l'existència) i s'ha empresonat els seus líders polítics. Abandonats un cop més pels estats, els ciutadans haurien de ser actius per pressionar els seus governs respectius perquè no els abandonin.
La geopolítica sol ser cruel, i els kurds, un poble de 40 milions d'habitants repartits en diferents països, tenen enemics molt poderosos. La societat catalana hauria de ser especialment sensible a aquesta tragèdia i saber trobar la manera de fer arribar la seva solidaritat al poble kurd. Es mereixen, almenys, que la seva història sigui coneguda i reconeguda, que se sàpiga el que van fer quan ningú movia un dit contra el Daeix. Això és el mínim que els devem.
