Estatut i deslleialtat

AMB LA SENTÈNCIA de l’Estatut, el TC no tan sols va passar per sobre del referèndum celebrat a Catalunya, sinó que també va passar per sobre de la sobirania nacional espanyola expressada al Congrés i al Senat pels electes que van retallar i votar a favor del text estatutari. El PP, que havia quedat derrotat a les Corts, va acabar guanyant als despatxos gràcies a les maniobres d’un TC caducat i desacreditat, que es va proposar salvar Espanya igual que deu anys més tard ho ha fet el Suprem. El PSOE va acabar mirant cap a l’altra banda, i això que l’oferta de Maragall no havia pogut ser més sincera, la de fer un Estatut que valgués almenys per a una generació i que comencés a resoldre l’encaix nacional de Catalunya, ajornat des del mateix dia que es va aprovar la Constitució, amb les seves “nacionalitats i regions” innominades. La deslleialtat de l’Estat amb Catalunya va ser històrica.