Xiulets abans dels aplaudiments

Madrid“M’han dit que eren ordres. Que tant li feien les meves raons. I m’ha fet treure la samarreta”. El Marc portava una samarreta de color groc, però no la va poder entrar a la final de Copa del Wanda Metropolitano, ja que en molts accessos a l’estadi la Policia Nacional va requisar samarretes grogues amb missatges polítics, xiulets i bufandes. Les estelades, en canvi, van entrar gairebé totes en una final en què la Policia va fer fotografies d’aficionats xiulant l’himne.

"És incomprensible. Nosaltres defensem la llibertat d’expressió i hem demanat explicacions a la Federació Espanyola" va dir Josep Maria Bartomeu, malgrat que va ser la Policia, qui va requisar sobretot samarretes grogues, i no pas la seguretat de la RFEF. Alguns aficionats van queixar-se ja que es van requisar bufandes grogues sense missatges, tant a dins com a fora del camp.

Al Wanda l’afició del Sevilla va ser majoria, com ja sol passar en les finals de Copa, en què els barcelonistes són minoria, amb un bon ambient durant una jornada amb to festiu, excepte quan va tocar entrar a l’estadi, moment en què alguns aficionats del Barça van topar amb la negativa de la Policia de permetre samarretes amb lemes com “Llibertat presos polítcs”, “Free Junqueras” i “Ara és l’hora”. Diferents associacions havien demanat anar de groc a la final, i molts aficionats van respondre amb la samarreta amb la senyera del Barça. Altres van veure com la seva samarreta era requisada. En canvi, en diferents punts de les rodalies de l’estadi grups d’activistes repartien milers de banderes espanyoles petites. Una zona d’afició blaugrana en què les estelades van ser majoria, tot i que també van haver-hi moltes banderes espanyoles. I algun intent poc reeixit de cantar el “Que viva España” des de la zona barcelonista, especialment després del minut 17, quan es van sentir càntics independentistes i reclams a la llibertat, però molts menys que en altres finals, com aquelles contra l’Athletic.

“Soc espanyol i del Barça. Si volen portar estelades que les portin, però jo també tinc dret a portar la meva bandera”, explicava el Roberto, un aficionat del Barça de Lleó. “Ja ens esperàvem que podia passar una cosa així, però al final mana la convivència. Jo respecto el que portin ells, però no tinc clar que em respectin l’estelada”, deia l’Albert de Sabadell, que recordava que en el centre de Madrid, durant el dia, s’havia requisat alguna estelada. En un estat complicat com Espanya, alguns aficionats del Barça intentaven taral·larejar l’himne quan al seu voltant la majoria xiulaven. I a la zona sevillista, on gairebé tothom cantava, alguns mostraven banderes andaluses independentistes.

Darrere de la porteria, de fet, en una distància de pocs metres es veien banderes dels Boixos Nois i banderes espanyoles amb l’escut blaugrana al mig, davant de centenars d’estelades i alguna bandera en què es podia llegir “Llibertat presos polítics” que sí que va entrar en un estadi on més d’un aficionat català va queixar-se per les cues a la zona de seguretat.

En canvi, poques cues es van viure durant el dia en el recinte firal de Madrid, l’IFEMA, on l’afició blaugrana havia de recollir de manera nominal les seves entrades. Les cues més llargues van ser de tot just 25 o 30 minuts i s’hi va poder veure algun aficionat amb la samarreta del Sevilla que s’enduia entrades per al partit, ja que els socis no havien exhaurit les entrades i això va permetre que fossin comprades per altres aficionats. “Estava tot ben organitzat. Poques cues, i ràpides. La Fan Zone ben situada i amb autobusos que et portaven al camp”, celebrava l’Aitor, de Sitges, abans d’una final en què el rei va celebrar, de nou, que s’apugés el volum de l’himne. Tant a la televisió com a l’estadi Metropolitano.