Ester Franquesa: "Un no de les plataformes comporta un no més fort que el del cinema, així que hauran d'anar-hi entrant"

BarcelonaCom a ampliació del reportatge publicat aquest diumenge sobre el català a les plataformes en streaming, l'ARA entrevista la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, sobre aquest aspecte en concret.

La Generalitat inverteix en doblatges al català que després no arriben a les plataformes, sinó que es queden només als cinemes. Per què es dona aquesta anomalia?

Les distribuïdores s’acullen a una subvenció per estrenar en sala. Però, després, cada llengua d’opció en plataforma genera un cost i uns requisits tecnològics. Les distribuïdores no queden obligades ni per la subvenció rebuda ni per la legislació. A més, passa també que sovint són empreses diferents del mateix grup les que distribueixen en sala i en plataforma. No som llengua d’estat, i això és l’element de base que ens dificulta la normalitat corresponent a una llengua amb demografia i presència en àmbits similar a moltes altres d’Europa.

Què es pot fer per resoldre-ho?

Vam obrir una línia específica per doblar i subtitular per a plataformes i treballem perquè tant les distribuïdores com les plataformes incloguin com a opció lingüística el català. En el camp legislatiu, avancem amb la necessitat d’establir una reserva per obra europea i, per tant, també en la llengua del país.

Té visos de prosperar, aquesta obligatorietat? Amb la Llei del Cinema la Generalitat no se’n va poder sortir.

Una altra cosa és que la puguin impugnar, com ha passat altres cops. Però la competència la tenim, i amb el CAC hi estem treballant.

¿Han mesurat quanta gent no s’apunta a plataformes pel fet de no tenir-les en català? Al capdavall, aquest seria l’al·licient teòric per a les grans empreses que dominen el sector.

Aquesta pregunta no l’hem feta, és cert. Però les respostes de l’enquesta són molt clares i evidencien que la demanda pel català és molt alta, incloent-hi la de la població castellanoparlant. Si preguntéssim això semblaria que anem a buscar una resposta en contra del mercat al qual ens adrecem, i això no seria positiu. Al final, si tres de cada quatre catalans volen tenir l’opció del català, les plataformes hi han de correspondre. Una empresa com una plataforma ha d’adoptar criteris de mercat, i això inclou la satisfacció del client. Si no escolten aquestes dades, poden rebre un impacte. Però jo confio que els responsables de màrqueting sabran com respondre-hi.

Però, en el cinema, hem vist que l’aposta pel català de les distribuïdores ha sigut tènue. Per què creu que amb les plataformes no serà el mateix?

És cert que les distribuïdores ens ho diuen molt, quan parlen de pel·lícules en sales: "Com que els espectadors venen igualment, no ens representa cap guany". Però insisteixo en el grau de la satisfacció. I, en el cas de les plataformes, l’oferta en català és molt més fàcil d’oferir que al cinema. Pots estar en igualtat de condicions que les altres llengües, perquè no hi ha dicotomia. A la sala, o poses una versió o poses l’altra. Un no de les plataformes comporta un no més fort que el del cinema, així que hauran d'anar-hi entrant. I és cabdal. Si no som digitals, passarà com amb les llengües que no van superar el pas de l’oralitat a l’escriptura.

Quin treball s’està fent amb les distribuïdores?

Treballem molt amb Fedicine, que inclou deu de les empreses més importants, en nombre d’espectadors. Amb ells ens reunim amb continuïtat i els demanem reiteradament, i convençudament, que també cedeixin els drets.

Si mai Netflix decidís que vol doblar al català les seves sèries originals, ¿com hi donaria resposta?

Un milió d’euros són molts diners, però al mateix temps dona pel que dona, és cert. Ara bé, ja m’agradaria tenir aquest problema de demanda, perquè sempre pots graduar i decidir com ho acotes: quins títols tenen més sortida, quins poden esperar... Convé recordar que no ho paguem tot, sinó una part, així que hi ha marge de maniobra per modular-ho. Francament, seria molt més feliç si no hagués de gestionar un pressupost pobre com el que tinc i les complicacions fossin per excés de sol·licituds.

També tenim l’experiència prèvia dels DVD: les majors no volien els doblatges al català ni regalats. Què li fa pensar que les plataformes actuaran diferent?

Que el panorama ha canviat. A les mateixes majors els ha canviat tot el sistema de distribució i s’hi han d’adaptar. Només cal veure com ho ha fet Disney. Com que sap que els seus títols són els millors per a les criatures, des de punt de vista dels espectadors, ha optat per tenir una plataforma de distribució pròpia, perquè la tecnologia l’ha canviat. La facilitat d’incorporar el català ha canviat i ells ho saben. Jo els veig oberts. No és com m’agradaria, és cert, però no hem tingut cap no.

S’ha plantejat traslladar diners dels dos milions que es dediquen al cinema en sales i augmentar el milió a plataformes?

Hi ha qui m’ha suggerit de tancar una línia, en favor de l’altra. La sala continua sent un consum per al 37,7% de la gent, segons els paràmetres de l’enquesta. I és cert que la plataforma és un 62% i en televisió un 68%, però l’estrena d’una pel·lícula a la sala és encara referencial. El que hem de fer és que, un cop hem subvencionat, pugui continuar aquella versió a la televisió o a la plataforma. El circuit s’obre, amb aquest nou ecosistema.

¿S’atreviria a fixar-se un objectiu a un any vista?

És agosarat dir una xifra concreta, però el tant per cent creixerà. Hem d’aconseguir que sigui un peix que es mossega la cua i hi hagi arrossegament. Que un operador pensi que, si es queda fora, en queda al marge. Estem intentant que la televisió faci més cessions a plataformes, més sèries originals en català. I, si hi ha una legislació favorable, el percentatge encara creixerà més. I si tingués un salt qualitatiu de pressupost el 2021, també es notaria. Perquè la línia d’ajut a les plataformes l’esgoto el primer dia.

Quants diners consideraria suficients?

Jo hauria d’almenys doblar aquesta línia, segur. I m’agradaria tenir una línia més específica, que em permetés negociar millor amb les plataformes. Caldria fer una aposta de govern. Però aquí, i també per a les tecnologies dels assistents de veu, o els audiollibres, que també necessiten una empenta. La direcció general té un pressupost una mica curt que arriba als 30 milions, però la major part es dedica al Consorci per a la Normalització Lingüística, és a dir, a l’ensenyament de la llengua. Per fer polítiques queden molt pocs diners... Però de les pedres en fem pans.