L’estètica del Flash Flash s'expandeix en un nou restaurant

BarcelonaL’arquitecte Ivan Pomés diu que ell i el seu soci Max Llamazares s’han convertit en “especialistes en l’obra de Federico Correa i Alonso Milá”: primer van guanyar el premi FAD per la reforma del restaurant Il Giardinetto, que s'havia emportat el mateix guardó l’any 1974, i ara han traslladat l’estètica del mític Flash Flash a un nou local: el Croma by Flash. “La reforma d’Il Giardinetto i el Croma són els dos projectes complicats de l’estudi”, explica Pomés. “Hi havia la temptació de repetir el Flash Flash, cosa que hauria sigut relativament fàcil, perquè el conec des de petit [és fill del fotògraf Leopoldo Pomés, fundador del restaurant], però vam decidir reinterpretar-lo, que era el camí adequat”.

“Sempre dic que he après més vivint en una casa de Correa i Milà que a la universitat, on no hi vaig connectar gaire”, subratlla Pomés sobre la influència de dos dels degans de l’arquitectura espanyola de la segona meitat del segle XX. El Croma by Flash està ubicat a l’Alta Diagonal (Avinguda Diagonal, 640), un edifici del despatx dels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous que va ser reformat fa uns anys per l’arquitecte Jordi Badia. “El restaurant Flash Flash és en blanc i negre, pur i dur, i el lavabo és vermell com la llum dels laboratoris fotogràfics. Al Croma by Flash nosaltres vam incorporar-hi una escala de grisos i el groc de les capses dels rodets Kodak”, explica Pomés. Com que també han mantingut la gràfica característica dels retrats que Leopoldo Pomés va fer a Karinz Leiz caracteritzada com una fotògrafa chic, tothom l’associa immediatament al seu predecessor. “La imatge té tanta potència que posis on la posis diran que és el Flash Flash”, diu Pomés.

Ha costat poc, portar un interiorisme tan icònic al segle XXI. Una de les claus que fan que l'estètica del Flash Flash resisteixi el pas dels anys, tot i que als 80 i 90 va quedar al marge de les tendències imperants, és que és “un projecte molt gràfic”. “Arriba un moment que els locals passen de moda –explica–, però quan passen aquesta etapa tornen a funcionar, com va passar amb Il Giardinetto. Si l’interiorisme és bo, arriba un moment que està per sobre del bé i del mal, que es converteix en una mena de clàssic”. Per això, també van agafar altres elements del Flash Flash: hi ha el banc continu i les taules organitzades en illes, de manera que es poden moure. “Ens volíem quedar amb les coses bones del Flash Flash i donar-los un aire nou, com hem fet també amb la carta”, conclou Pomés.

Uns lluernaris onírics

El Croma va obrir les portes fa uns mesos, coincidint amb el 50è aniversari del Flash Flash. Malgrat que l’any passat i aquest són molt dolents per a l’hostaleria per les restriccions de la pandèmia, Pomés té la satisfacció de sentir dir a un col·lega que el Croma és “una alenada d’aire pur” en el camp de l’interiorisme. Pomés assegura que el seu pare (que va morir l'estiu del 2019) va quedar “entusiasmat” quan li va dir que volien fer un “Flash Flash a color” inspirat en el que ell va impulsar. L’element més novedós de la nova obra són set lluernaris. Van sorgir perquè els arquitectes volien rebaixar l’alçada del sostre del local per donar a l’espai una escala més humana i acollidora. “En els lluernaris hi ha una combinació de miralls. Que la imatge de la fotògrafa surti d'un lloc que no t'esperes és la part més onírica de l’obra. El Flash Flash és més bidimensional, perquè la imatge està damunt la paret, mentre que aquí agafa profunditat i perspectiva amb els miralls”.

Una altra novetat és que han introduït més colors als lavabos, i han volgut fer un homenatge als anys 60 fent-hi servir el violeta, el verd, el taronja i el gris-blau, un detall que pot recordar una altra obra del despatx, l’interiorisme de la botiga del Macba, on després van fer la cafeteria. Com interpretarien al nou local els finestrals circulars de la façana del Flash Flash, evocadors de l’objectiu d’una càmera? Per això la façana del Croma està formada per unes anelles d’acer inoxidable lluent. Precisament les superfícies lluents són una constant per fer un homenatge a Federico Correa i Alonso Milá: “Tret de les parets i els paviments, tot els materials tenen un acabat lluent”, descriu la memòria de l’obra, per generar “un infinit joc de reflexos amb els llums”. Tot i així, al Croma s'ha introduït un nou material, la fusta, que dona un punt de “sofisticació” al local i fa possible que també es converteixi en un local de copes.

Abans del Croma, Llamazares Pomés van fer l’interiorisme d’una franquícia del Flash Flash a Madrid fa uns anys, on es van mantenir fidels al blanc i negre del local barceloní. També van fer la reforma d’un altre restaurant barceloní emblemàtic, l’Igueldo.